Parc de la Barceloneta

Pg Marítim Barceloneta, 15-21
Ciutat Vella
08003
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-barceloneta_96269141552.html


Latitude: 2.1932229
Longitude: 41.3835086



  • Parc o jardí públic
  • Mur verd
  • Fauna
  • Pipicà i espai d'esbarjo per a gossos


El parc de la Barceloneta és un lloc obert de transició entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, que al final del seu recorregut s'obre al mar. A l'interior, diferents construccions recorden el passat industrial gasista d'aquest espai.
A sota de la ronda del Litoral, al final de la Barceloneta, s’obre aquest espai verd, amb zones de gespa, espais de sauló i altres de pavimentats, que esdevé l’eix entre la ronda del Litoral i la platja. El parc està organitzat en tres grans àrees: la primera, construïda al voltant d’un antic dipòsit de gas, és un espai obert que comunica el passeig Marítim amb el carrer del Doctor Aiguader; la segona està formada per grans talussos separats per camins pavimentats i la tercera està ocupada per un camp de futbol.
Al parc, hi predominen les línies corbes. Tot plegat confereix una gran suavitat a un espai que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la platja.

Història
El parc de la Barceloneta ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica de Catalana de Gas, enderrocada l’any 1989 i de la qual s’han conservat alguns elements que són memòria d’una de les especialitzacions industrials de la Barceloneta durant el segle XIX: el gas.

Biodiversitat
En aquest parc, hi abunden els pins blancs (Pinus halepensis), plantats sobre parterres de gespa, i les casuarines (Casuarina cunninghamiana).
També hi ha moltes tipuanes (Tipuana tipu), i tamarius (Tamarix gallica), una espècie molt ben adaptada als ambients salins. Tocant al passeig Marítim, destaca un grup de bellaombres (Phytolacca dioica).
Quant a les palmeres, sovintegen les washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) i les palmeres de dàtils (Phoenix dactylifera).

Art i arquitectura
Els arquitectes Jordi Henrich i Olga Tarrasó van aprofitar els elements de l’antiga indústria gasista. Així, es conserva l’estructura d’acer laminat del gasòmetre, dissenyada per l’enginyer Claudi Gil Serra l’any 1868, i la torre de les aigües, dissenyada per Josep Domènech i Estapà i construïda el 1905.
Altre element conservat és l’antiga fàbrica de gas a l’accés al parc des del passeig de Salvat Papasseit. Es tracta d’un edifici també dissenyat Josep Domènech i Estapà, que va ser construït el 1907 per allotjar-hi les oficines de direcció de l’antiga Catalana de Gas.
Actualment s’hi ubica La Fàbrica del Sol, seu del Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
A tocar hi ha un monument dedicat a Simón Bolívar, que mira al mar. És una escultura obra de Julio Maragall, que va ser finançada l’any 1996 per la colònia catalana de Veneçuela.
Pel fet de tenir una certa extensió, diferents estrats de vegetació -herba, arbustos i arbres- i estar molt a tocar del mar, el Parc de la Barceloneta és un punt d'atracció d'ocells en els dos passos migratoris.
Podeu veure-hi força ocells en els passos migratoris de primavera i tardor però, a més, hi tindreu una bona representació d'ocells nidificants i hivernants. La cuereta blanca, un elegant ocell blanc, negre i gris amb una cua llarga que no para de moure, és fàcilment observable als espais oberts del parc.
Les tórtores turques hi són abundants. Aquest és un ocell autòcton que va arribar de forma natural a Catalunya durant la dècada del 1980 i es va expandir molt durant els 1990s. Ara, és habitant molt freqüent en zones humanitzades, com parcs i jardins.
El caràcter semi-obert del parc ajuda a la presència d'ocells fringíl·lids, com la cadernera, el gafarró i el verdum. A principi de primavera serà molt freqüent escoltar el cant del gafarró, un refilet embarbussat que sembla no tenir fi. Les garses, intel·ligentíssims ocells oportunistes, també són fàcilment observables. Fixeu-vos com interaccionen entre elles, com es comuniquen i com cerquen aliment.
També el pit-roig serà un ocell habitual al parc però només a l'hivern.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat

Parc de la Barceloneta

Pg Marítim Barceloneta, 15-21
Ciutat Vella / La Barceloneta
08003 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-barceloneta_96269141552.html
El parc de la Barceloneta és un lloc obert de transició entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, que al final del seu recorregut s'obre al mar. A l'interior, diferents construccions recorden el passat industrial gasista d'aquest espai.
A sota de la ronda del Litoral, al final de la Barceloneta, s’obre aquest espai verd, amb zones de gespa, espais de sauló i altres de pavimentats, que esdevé l’eix entre la ronda del Litoral i la platja. El parc està organitzat en tres grans àrees: la primera, construïda al voltant d’un antic dipòsit de gas, és un espai obert que comunica el passeig Marítim amb el carrer del Doctor Aiguader; la segona està formada per grans talussos separats per camins pavimentats i la tercera està ocupada per un camp de futbol.
Al parc, hi predominen les línies corbes. Tot plegat confereix una gran suavitat a un espai que es va eixamplant a mesura que s’acosta a la platja.

Història
El parc de la Barceloneta ocupa els terrenys de l’antiga fàbrica de Catalana de Gas, enderrocada l’any 1989 i de la qual s’han conservat alguns elements que són memòria d’una de les especialitzacions industrials de la Barceloneta durant el segle XIX: el gas.

Biodiversitat
En aquest parc, hi abunden els pins blancs (Pinus halepensis), plantats sobre parterres de gespa, i les casuarines (Casuarina cunninghamiana).
També hi ha moltes tipuanes (Tipuana tipu), i tamarius (Tamarix gallica), una espècie molt ben adaptada als ambients salins. Tocant al passeig Marítim, destaca un grup de bellaombres (Phytolacca dioica).
Quant a les palmeres, sovintegen les washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) i les palmeres de dàtils (Phoenix dactylifera).

Art i arquitectura
Els arquitectes Jordi Henrich i Olga Tarrasó van aprofitar els elements de l’antiga indústria gasista. Així, es conserva l’estructura d’acer laminat del gasòmetre, dissenyada per l’enginyer Claudi Gil Serra l’any 1868, i la torre de les aigües, dissenyada per Josep Domènech i Estapà i construïda el 1905.
Altre element conservat és l’antiga fàbrica de gas a l’accés al parc des del passeig de Salvat Papasseit. Es tracta d’un edifici també dissenyat Josep Domènech i Estapà, que va ser construït el 1907 per allotjar-hi les oficines de direcció de l’antiga Catalana de Gas.
Actualment s’hi ubica La Fàbrica del Sol, seu del Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
A tocar hi ha un monument dedicat a Simón Bolívar, que mira al mar. És una escultura obra de Julio Maragall, que va ser finançada l’any 1996 per la colònia catalana de Veneçuela.
Pel fet de tenir una certa extensió, diferents estrats de vegetació -herba, arbustos i arbres- i estar molt a tocar del mar, el Parc de la Barceloneta és un punt d'atracció d'ocells en els dos passos migratoris.
Podeu veure-hi força ocells en els passos migratoris de primavera i tardor però, a més, hi tindreu una bona representació d'ocells nidificants i hivernants. La cuereta blanca, un elegant ocell blanc, negre i gris amb una cua llarga que no para de moure, és fàcilment observable als espais oberts del parc.
Les tórtores turques hi són abundants. Aquest és un ocell autòcton que va arribar de forma natural a Catalunya durant la dècada del 1980 i es va expandir molt durant els 1990s. Ara, és habitant molt freqüent en zones humanitzades, com parcs i jardins.
El caràcter semi-obert del parc ajuda a la presència d'ocells fringíl·lids, com la cadernera, el gafarró i el verdum. A principi de primavera serà molt freqüent escoltar el cant del gafarró, un refilet embarbussat que sembla no tenir fi. Les garses, intel·ligentíssims ocells oportunistes, també són fàcilment observables. Fixeu-vos com interaccionen entre elles, com es comuniquen i com cerquen aliment.
També el pit-roig serà un ocell habitual al parc però només a l'hivern.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat