• 
• 

La plaça és obra de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Una tanca redueix la pressió que feien els visitants sobre els parterres i la rocalla del salt d'aigua i els recondueix cap al mirador previst a l'extrem oposat del temple. El recorregut proposat comença pels accessos al carrer Provença i Mallorca. Des del carrer Mallorca s’observen grans exemplars de Iuca (Yucca elephantipes), alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Schinus molle), pins (Pinus halepensis), palmeres (Phoenix dactylífera) i alguna olivera (Olea europaea).

La plaça no ocupa tota l'Illa sinó que té una filera de cases per incerteses sobre la seva urbanització fins que l'alcalde Josep Maria Socias Humbert va encarregar el projecte a Rubió i Tudurí (de 87 anys aleshores). Fan de pantalla entre els edificis i el parc un conjunt de pins (Pinus halepensis), algunes mèlies (Melia azedarach), troanes (Ligustrum japonicum) i xipresos de Monterrey (Cupressus macrocarpa).

Unes escales permeten accedir al mirador per fer fotografies de La Sagrada Família emmarcada pel verd de la vegetació i el blau del cel. A més, es té el reflex del temple al llac amb unes perspectives de postal.

la disposició arbòria des del pont mirador es va fer per no ocultar detalls de la façana. En primer terme vora del mirador trobem alzines (Quercus ilex) i pruneres de fulla vermella (Prunus cerasifera var. atropurpurea) que ens donen colors vermellós i rovellats i en contrast a la vorera oposada del llac amb el verd dels Pins (Pinus halepensis), margallons (Chamaerops humilis) i juniperus (Juniperus) molt grans. Es tracta d'arbrat i arbustos adults i en alguns casos força grans però no prou per ocultar la façana de l'església. La resultant és una imatge de la Sagrada Família envoltada de natura. Si el salt d'aigua del llac funciona la imatge reflectida apareix dotada del fluctuant moviment de les ones, si la cascada està aturada la imatge és la d'un mirall que ofereix el temple invertit en una simetria perfecta.

Des del petit mirador es pot veure a mà esquerra l'escultura de marbre blanc, un Monòlit dedicat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí obra de Xavier Corberó.

Al darrera del mirador hi ha una pista de botxes, una àrea de jocs infantil i el punt verd del barri de la Sagrada Família que compta amb una zona de compostatge i un hotel d'insectes.

De camí cap a la façana de la Sagrada Família es passa al costat de la rocalla que emmarca el llac amb espècies arbòries i arbustives que complementen el conjunt, com baladres (Nerium oleander), viburn d'olor (Viburnum odoratissimum), piracants (Pyracantha angustifolia), pitòspors (Pittosporum tobira), malvesc o gessamí blau (Plumbago auriculata capensis) i elaeagnus (Elaeagnus angustifolia).

La vegetació de l'espai es completa amb pebrers bords (Schinus molle), oliveres (Olea europaea), ficus (Ficus elastica), rafiolepis (Raphiolepis umbellata) evònims del japó (Evonymus japonicus variegata), atzavares (Agave americana var. americana) i hortènsies d'hivern (Bergenia crassifolia). Entre les plantes i la rocalla circula un salt d'aigua que recorre un dels laterals de la plaça i que genera una petita cascada que dóna al llac.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat