• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).

Dins aquest equipament es troba l'Aula Ambietal de La Casa de l'Aigua que té una programació periòdica d'activitats tant per a públic general com per centres educatius que trobareu en aquest web.

Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 a causa de la contaminació de l’aigua, va caldre renovar el sistema de subministrament. El complex format per la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova va ser construït entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament per millorar les condicions higièniques del subministrament.
Aquestes dues cases d'aigua de la Trinitat, unides per un túnel subterrani que connecta ambdues instal·lacions i es perllonga en direcció Collserola, ara estàn separades en superfície per la Meridiana, que és a la vegada límit entre els districtes de Sant Andreu i Nou Barris
La Casa de l'Aigua de Trinitat Vella (Sant Andreu) era estació elevadora i de distribució d’aigua del sistema d’abastament municipal de Barcelona i la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Nou Barris) era el lloc on es feia el la decantació, cloració i emmagatzament abans de la seva distribució.
Aquesta infraestructura va deixar de prestar servei al 1989 substituïda pels nous dipòsits situats a pocs centenars de metres.

Gran valor arquitectònic i patrimonial
La Casa de l’Aigua de Trinitat Nova és un equipament on es poden celebrar actes de ciutat obert a tothom, amb un alt valor patrimonial i una ubicació privilegiada, entre la plana de Barcelona i la serra de Collserola.
La rellevància de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova rau en la seva claredat arquitectònica i en la seva tipologia constructiva. Es tracta, de fet, d’un dels primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista, obra dels enginyers Felip Steva i Planas i Joan Sitjes, es troba inclòs al catàleg de patrimoni de la ciutat.
Actualment acull un equipament d'educació Ambiental.

Un nou espai
Avui dia, aquest espai, que en el passat va ser vital en la història de Barcelona i en el proveïment d’un dels béns més preuats per a la supervivència, s’ha convertit en una zona amb un entorn enjardinat de gran bellesa i amb un hort de la xarxa municipal.