Casa de l'Aigua de Trinitat Vella

Ctra. de Ribes, 103-111
Sant Andreu
08033
Barcelona



http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/594


Latitude: 2.1892656258058
Longitude: 41.454613159897



  • Indret cultural


La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella actualment consta de tres petites edificacions, però originàriament n'havia tingut quatre. Va ser construïda entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament. El desencadenant va ser l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914, que va produir una alta mortalitat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal. Va caldre renovar amb urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca.

La caseta més petita externament té sota seu el distribuïdor d'aigües, una piscina força fonda de secció quadrangular i una comporta a cada paret. Per una d'aquestes comportes entrava el tub que portava l'aigua que provenia de la Casa de la Mina juntament amb la que s'extreïa dels pous de la Casa de les Aigües de Montcada. Una altra comporta havia d'enviar l'aigua capa una conducció que la portés fins al barri de Vallcarca, altra no tenia encara un ús definit i la que queda enviava l'aigua cap a la caseta de les electrobombes. La Caseta de les electrobombes avui no té cap maquinària al seu interior. Les bombes van ser desmuntades i traslladades a uns magatzems municipals. Una mica separada n'hi ha una tercera que encara conté un motor de submarí reconvertit en generador elèctric. La quarta caseta era l'habitatge del guarda i va ser ensorrada en construir-se la Meridiana a l'any 1967.

Aquest sistema va ser projectat per l’enginyer municipal Felipe Steva i Planas el 1915 i estava integrat per diverses instal·lacions exteriors i conduccions subterrànies. Es nodria d’aigua de la mina i dels pous de Montcada, que des de l’estació elevadora de Trinitat Vella s’impulsava fins a la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova on es decantava, clorava i emmagatzemava, i des d’on, per gravetat, era conduïda fins a Ciutat Vella i la Barceloneta. Va funcionar fins 1989.

L’exposició permanent La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, instal·lada en la galeria subterrània principal, mostra les estratègies i sistemes de provisió d’aigua a la ciutat des de l’època romana fins a l’actualitat." Més informació aquí.

Casa de l'Aigua de Trinitat Vella

Ctra. de Ribes, 103-111
Sant Andreu / Trinitat Vella
08033 - Barcelona
 http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/594
La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella actualment consta de tres petites edificacions, però originàriament n'havia tingut quatre. Va ser construïda entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament. El desencadenant va ser l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914, que va produir una alta mortalitat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal. Va caldre renovar amb urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca.

La caseta més petita externament té sota seu el distribuïdor d'aigües, una piscina força fonda de secció quadrangular i una comporta a cada paret. Per una d'aquestes comportes entrava el tub que portava l'aigua que provenia de la Casa de la Mina juntament amb la que s'extreïa dels pous de la Casa de les Aigües de Montcada. Una altra comporta havia d'enviar l'aigua capa una conducció que la portés fins al barri de Vallcarca, altra no tenia encara un ús definit i la que queda enviava l'aigua cap a la caseta de les electrobombes. La Caseta de les electrobombes avui no té cap maquinària al seu interior. Les bombes van ser desmuntades i traslladades a uns magatzems municipals. Una mica separada n'hi ha una tercera que encara conté un motor de submarí reconvertit en generador elèctric. La quarta caseta era l'habitatge del guarda i va ser ensorrada en construir-se la Meridiana a l'any 1967.

Aquest sistema va ser projectat per l’enginyer municipal Felipe Steva i Planas el 1915 i estava integrat per diverses instal·lacions exteriors i conduccions subterrànies. Es nodria d’aigua de la mina i dels pous de Montcada, que des de l’estació elevadora de Trinitat Vella s’impulsava fins a la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova on es decantava, clorava i emmagatzemava, i des d’on, per gravetat, era conduïda fins a Ciutat Vella i la Barceloneta. Va funcionar fins 1989.

L’exposició permanent La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, instal·lada en la galeria subterrània principal, mostra les estratègies i sistemes de provisió d’aigua a la ciutat des de l’època romana fins a l’actualitat." Més informació aquí.