• 
• 
• 
• 
• 

La porta d'entrada és de ferro forjat. Al centre hi ha un estany ovalat amb l'escultura d'una dona. Al davant, grups de flors, i al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers i una petita cascada. El passeig central amb til·lers plantats en un llarg parterre cobert d'heura fa d'eix del jardí. Als costats hi ha parterres de gespa amb boles d'evònims (Euonymus japonicus) i dos petits estanys amb brolladors.
El Palau Reial és una modificació de la torre dels Güell -abans el mas Feliu- per convertir-la en residència de la família reial. Es troba en el fons del parc amb una plaça semicircular davant voltada per una gran balustrada amb bustos de marbre blanc i al centre una escultura d'Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII i amb un estany voltat per testos amb geranis. A l'esquerra de l'edifici una escultura femenina al costat de la qual s'aixeca un enorme pi pinyer centenari. Al fons hi ha altres escultures.
Hi ha dues obres d'Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d'enfiladisses i la font d'Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d'on raja l'aigua. També hi ha un safareig pins centenaris, bambús i eucaliptus, un banc de marbre cobert de filigranes, un petit estany voltat per una barana de ferro.
La transformació i adequació dels jardi­ns va ser obra de Nicolau M Rubio i Tudurí.
La Kolonihaven és una caseta de jocs infantils d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue per encàrrec d’una fundació danesa amb motiu de la celebració de la capitalitat cultural europea de Copenhaguen.

Biodiversitat
Destaquen un conjunt de 23 cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Un dels quals és al catàleg d'arbres d'interès local, juntament amb el pi pinyer (Pinus pinea) del costat del palau i una tuia articulada o araar (Tetraclinis articulata) que és a prop de l'estany a l'entrada del parc.
Altres coníferes del parc són els cedres de l'Atlas (Cedrus atlantica), cedre japonès (Cryptomeria japonica), cedre d'encens (Calocedrus decurrens), pi pinyer (Pinus pinea), pi blanc (Pinus halepensis), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa), xiprer d'Arizona (Cupressus glabra), tuia (Thuja orientalis), savina (Juniperus phoenicea).
De fulla plana destaquen els til·lers (Tilia x europaea), els til·lers argentats (Tilia tomentosa), els eucaliptus (Eucalyptus globulus) i el bosquet de bambús (Phyllostachys sp). Afegim, per la seva raresa, i quatre exemplars de freixe de flor (Fraxinus ornus).
D'arbustos resalten els grans llorers (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervirens) i l'arboç (Arbutus unedo). Entre les enfiladisses la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), i entre les entapissants, l'heura (Hedera helix).
A les basses naturalitzades hi ha amfibis com granota verda (Pelophylax perezi), Reineta (Hyla meridionalis) i tòtil (Alytes obstetricans) i pels arbres esquirols i ocells forestals.

Història
Un incendi de l'any 1875 va cremar l'edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau, i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. La nova residència reial, promoguda l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la família Güell, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat.
L'any 1926, l'alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfons XIII. El 1931, proclamada la II República, el Ministeri d'Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l'Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d'Arts Decoratives. A la segona planta de l'edifici s'hi va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.
Avui, l'antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s'utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. L'any 2004, l'Ajuntament va cedir els jardins i l'edifici a la Generalitat de Catalunya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat