• 
• 
• 

El conjunt de jardins de la Universitat de Barcelona fou creat al mateix temps que l'edifici, el 1859, obra de l'arquitecte Elies Rogent. Està format pels espais enjardinats dels claustres laterals de l'edifici, així com —en la seva major extensió— el jardí botànic ubicat a la part posterior del conjunt arquitectònic. El seu objectiu original era el d'un jardí posat a disposició dels estudiants, tot i que el 1995 fou obert al públic en general, data en la qual els jardins van ser dedicats a l'historiador Ferran Soldevila. És un indret íntim, de recolliment, un oasis enmig de l'urbanisme circumdant. A més de la magnífica col·lecció de plantes i espècies exòtiques que posseeix, al seu recinte es troba un hivernacle, que acull les espècies més delicades. També conté un estany amb peixos i granotes, i diverses fonts i brolladors, pel que la presència de l'aigua és primordial en tot el conjunt. El jardí té més de cent cinquanta espècies vegetals entre les quals alguns dels arbres més antics de la ciutat. Entre els arbres més vells destaquen dos exemplars inclosos al catàleg d'arbres d'interès de la ciutat: un ginkgo i un teix.

Podeu passejar pel jardí i consultar in situ les fitxes descriptives de les diferents espècies vegetals capturant els codis QR dels rètols amb un telèfon intel·ligent. Trobaràs més informació d'algunes de les espècies en els Didalets de botànica.
Just davant d'una de les entrades a la Universitat hi ha un plàtan d'ombra també catalogat per la seva extranyesa genètica.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat