Mapa Barcelona + Sostenible
Registra't i participa del Mapa Barcelona + Sostenible
Caminades per la Sostenibilitat 2019: Més enllà del 22@
- Espai comunitari i autogestionat
- Edifici sostenible
- Centre d'informació o documentació per la sostenibilitat
- Tallers de reparació
- Membre de Barcelona + Sostenible. 2012-2024
- Xarxa de distribució de fred i calor
- Hort urbà comunitari i escolar
- Associació i moviments veïnal
- Parc o jardí públic
- Centre d'ecodisseny i d'innovació tecnològica
- Mercat o punt d'intercanvi
- Accessible per a persones amb mobilitat reduïda
- Urbanisme sostenible
- Zones de vianants o de prioritat invertida
- Aparcament de bicicletes
- Coberta verda
- Servei de lloguer de vehicles de baix impacte
- Servei d'ús compartit de vehicles
- Interior d'illa o plaça enjardinada
- Instal·lació d'energia solar fotovoltaica
- Aljub per reutilitzar aigües pluvials
- Mur verd
Punt 1 Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Plaça de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D'altra banda, el Pla 22@, aprovat l'any 2000 amb l'objectiu de fomentar la transformació d'un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.
Punt 2 Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d'aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d'illa, de la qual els Jardins de Ca l'Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l'objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l'Eixample disposin d'una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.
Punt 3 L'experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d'un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-tic, com un experiment hipertecnològic d'edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, el Jardí del Sol, com exemple de millora d'un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d'Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d'illa.
Punt 4 L'autogestió també a l'espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d'espai públic autogestionat pel veïnat.
Punt 5 La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l'economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.
Punt 6 La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d'illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat.
Punt 7 Els horts urbans, molt més que espais verds. ConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d'aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).
Punts d'interès de l'itinerari x 8
Xarxa centralitzada de calor i fred de Districlima
Jardins de Ca l'Aranyó
Superilla del Poblenou
Edifici Media-TIC
Jardí del Sol
Estació Ciutat
ConnectHort
Associació Bioarquitectura Mediterrània (BAM)
Caminades per la Sostenibilitat 2019: Més enllà del 22@
Sant Martí
Recorregut dissenyat per Globus Vermell. L'itinerari pretén mostrar una gran diversitat d'iniciatives relacionades amb l'urbanisme, la mobilitat i l'arquitectura impulsades tant des de l'administració pública com per entitats socials. Totes elles mostren camins per avançar cap una ciutat més sostenible. Accessible per a persones amb diversitat funcional.
Punt 1 Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Plaça de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D'altra banda, el Pla 22@, aprovat l'any 2000 amb l'objectiu de fomentar la transformació d'un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.
Punt 2 Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d'aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d'illa, de la qual els Jardins de Ca l'Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l'objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l'Eixample disposin d'una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.
Punt 3 L'experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d'un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-tic, com un experiment hipertecnològic d'edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, el Jardí del Sol, com exemple de millora d'un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d'Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d'illa.
Punt 4 L'autogestió també a l'espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d'espai públic autogestionat pel veïnat.
Punt 5 La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l'economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.
Punt 6 La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d'illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat.
Punt 7 Els horts urbans, molt més que espais verds. ConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d'aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).
Punt 1 Dos grans projectes de transformació urbana. Per una banda, la nova Plaça de les Glòries, projecte que transforma el creuament de les tres principals avingudes de la ciutat (Diagonal, Gran Via i Meridiana) en un nou parc urbà. D'altra banda, el Pla 22@, aprovat l'any 2000 amb l'objectiu de fomentar la transformació d'un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat.
Punt 2 Dues xarxes ben diferents. El Districlima és una xarxa urbana soterrada de distribució d'aigua calenta (90º) i freda (6º) per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. En canvi, la xarxa de jardins interiors d'illa, de la qual els Jardins de Ca l'Aranyó -actualment en construcció- en seran un bon exemple, és un projecte iniciat als anys 80 amb l'objectiu de guanyar espais verds a la ciutat i aconseguir que tots els habitants de la quadrícula de l'Eixample disposin d'una zona verda a un màxim de 200 m de casa seva.
Punt 3 L'experimentació urbana i arquitectònica al cor del Poblenou. La Superilla del Poblenou, com la prova pilot d'un ambiciós projecte urbà per aconseguir una ciutat més pacificada i menys contaminada, el Media-tic, com un experiment hipertecnològic d'edifici energèticament autosuficient, una mitgera amb plaques solars, el Jardí del Sol, com exemple de millora d'un racó urbà, i les places de Dolors Piera i d'Isabel Vilà, com mostres de la xarxa de jardins interiors d'illa.
Punt 4 L'autogestió també a l'espai públic. El Passatge Trullàs, antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d'espai públic autogestionat pel veïnat.
Punt 5 La bicicleta com eina de transformació. El BiciHub és un projecte dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l'economia social i solidària. La iniciativa, impulsada per Biciclot, aposta per la bicicleta com a eina de transformació urbana i social.
Punt 6 La feminització del nomenclàtor municipal. El jardins interiors d'illa de Creu Casas, Mercè Plantada i Alícia Larrocha, tots tres connectats entre ells, són un exemple de la política iniciada fa uns quants anys per adjudicar noms de dones a carrers i espais públics de la ciutat.
Punt 7 Els horts urbans, molt més que espais verds. ConnecHort és un espai de gestió veïnal que es desenvolupa al voltant d'un eix central, l'hort permacultural, però on també hi tenen cabuda diferents activitats relacionades amb l'àmbit ambiental, educatiu, cultural, artístic, esportiu i productiu. Un exemple d'aquestes iniciatives es BAM (Bioarquitectura Mediterrània).