Fa anys a la Plaça Eivissa es trobava un final de línia del tramvia i era el lloc on feia la volta. En aquesta mateixa plaça hi havia un cafè molt popular, El Quimet. Els propietaris d'aquest cafè tenien un lloro que va aprendre a imitar el xiulet del tramvia. Quan arribava el tramvia, el conductor havia d'esperar el xiulet del senyor que vigilava que tothom hagues baixat i pujat del tramvia. Però el lloro s'avançava i xiulava ella, així que el tramviari arrencava i marxava abans de temps. Finalment, van portar el lloro al Zoo de Barcelona.
