La derrota està en obres esperant fer caliu dels caiguts; dels projectes i dels qui els encarnaren.
Dels caiguts en la misèria de les fams del 39 obligats a rebuscar entre cendres que encara fumejaven il·lusions. Dels que es marcaren la fesonomia al gimnàs de l'edifici. Dels que tants anys havien guardat el record d'infància de la seva primera matança del porc - aquells crits eixordadors que, setmana a setmana, any rere any, ressonaven camps enllà. Dels que hi havien omplert la panxa amb aquells gloriosos pans, primer, i que després n'havien après a compartir les molles.
I ara ens parlem recordant el mal de la pedra. Aquell que feia de la mida, l'aparador; allà on l'opulència i l'alçar les banderes es tornaven la manera de fer veure les tropes.
Avui però, contra pronòstic, el vent bufa sense endur-se les cendres.
S'han quedat allà per renèixer per veu i vot i força i ganes i empenta d'aquells que per ventura n'endevinaren l'ànima en unes poques lletres:
"Cooperativa obrera la Lleialtat Santsenca"