• 
• 

La plaça de Can Fabra ocupa part dels terrenys de l'antiga filatura Fabra i Coats, de la que se'n conserva l'edifici central reconvertit en la Biblioteca Ignasi Iglésias. La recuperació de l'espai públic va sorgir d'una iniciativa del veïnat de Sant Andreu. Al 1989 van començar les primeres plantacions. La zona enjardinada adjacent al carrer del Dr. Balari, la Font cibernètica i la plaça dura que l'envolta es van acabar al 1995. Posteriorment es va completar l'enjardinament de la part posterior de la biblioteca, al 2000. El resultat és la creació de dos àmbits diferenciats en la seva distribució i geometria.
Davant la biblioteca hi ha una plaça pavimentada i una làmina d'aigua. A un dels costats un espai verd amb voluntat de jardí de barri. És un racó arrecerat del trànsit viari, amb una zona d'ombra i d'estada. Al darrera de la biblioteca hi ha un segon espai enjardinat.
Des del carrer del Segre s'accedeix per un paviment de formigó rogenc amb una filera de lledoners (Celtis australis) a banda i banda. A mà esquerra queden els accessos a la biblioteca i a mà dreta un jardí arrecerat amb forma de bala, amb un estany ovalat que creua un pont xinès de fusta. A l'interior del petit estany creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (Taxodium distichum). Durant la tardor, la seva fulla pren un color vermellós abans de caure. Creix en espais lacustres, és a dir als llacs, estanys, aiguamolls i zones pantanoses. Per això és natural trobar-lo dins l'aigua mostrant les seves arrels aèries que sobresurten a la superfície per captar oxigen.

Tot el llac està envoltat d'arbres i d'una barreja arbustiva de planta persistent que forma un sotabosc frondós mediterrani. Aquest sotabosc actua com a mur pantalla esmorteint el trànsit del carrer del Segre. Hi trobarem pins pinyers (Pinus pinea), xiprers, (Cupressus sempervirens) alzines (Quercus ilex) un om de Sibèria (Ulmus pumila) i lledoners (Celtis australis). En el sotabosc cal destacar cirerers d'arboç (Arbutus unedo) que gairebé traspassen el llindar d'arbust a arbre, igual que un gran marfull (Virburnum tinus), feijoes (Feijoa sellowiana) juntament amb troanes (Ligustrum lucidum) i aladerns (Rhamnus alaternus). L'espai, envoltat de bancs, és una autèntica illa de tranquil·litat.
El segon espai enjardinat va néixer del projecte de remodelació de la biblioteca i és el contrapunt al primer jardí més naturalitzat. La part més propera a l'edifici està pavimentada amb llambordes. Aquestes van generant parterres geomètrics, amb rampes, que creen els circuits de pas cap a la resta de l'espai pavimentat amb sauló. En aquests parterres geomètrics trobarem xiprers (Cupressus sempervirens), llorers (Laurus nobilis), Eleagnus pungens reflexa i pitòspors (Pittosporum tobira). Al llarg de l'espai trobem nombrosos exemplars de pollancre (Populus nigra) - en grups desordenats o afilerats- , pins (Pinus pinea), tipuanes (Tipuana tipu). En paral·lel amb el límit amb el carrer d'Otger, el parc presenta un conjunt lineal de bancs amb un paviment de toves al qual donen ombra un grup de tipuanes. En aquest espai comença un conjunt de pèrgoles, amb un total de 5 trams, on creixen diferents tipus d'enfiladisses. Fins al segon tram no hi ha, però, cap espècie emparrada, és una bignònia rosada (Podranea ricasoliana). Al tercer, trobem glicina (Wisteria sinensis) combinada amb rosers. Al quart trobarem rosa banksiae i en el cinquè tram, que està orientat cap al carrer de Sant Adrià, novament hi ha bignònia rosada.
El tercer i darrer espai és la làmina d'aigua, envoltada de gespa, de la Font cibernètica. Aquesta gran font ornamental va ser projectada per Ramon Llopart. És una font musical amb brolladors parabòlics i verticals que generen cortines líquides formant figures. Telemàticament es controla el flux de l'aigua, la música i la llum per generar coreografies sincronitzades.
Més informació a L'Atles de Biodiversitat.