• 

Aquest parc és una gran esplanada oberta i excepcionalment rica en arbres. Un espai verd ampli, tranquil i endreçat, que tant és lloc d'estada com de pas dels veïns del barri on està situat: el del Bon Pastor.

Tot i ser un parc obert, d'alguna manera hi ha un accés principal situat a l'extrem delimitat pels carrers de Ferran Junoy i Sant Adrià. Des d'aquest punt es pot contemplar tot l'espai en el seu conjunt. Val la pena fer-ho per poder apreciar la sobrietat i l'harmonia de la distribució de les dues zones en què es divideix.

Estan separades per una espaiosa franja pavimentada amb rajoles vermellosos, amb grans parterres de gespa curulls d'arbres a banda i banda. Al centre, dividint i ordenant l'estructura del parc, hi ha una gran làmina d'aigua allargassada amb la forma d'un grill de taronja. És l'estany Narcís Monturiol, construït aprofitant l'existència de dues mines d'aigua, i que a la seva funció paisatgística hi suma la de subministrament d'aigua per a la xarxa de reg.

Vegetació

Un dels aspectes més destacats d'aquest parc és la gran quantitat d'arbres que conté: uns 270. Molts van ser plantats en el primer terç del segle XX, per la qual cosa bastants exemplars tenen unes dimensions excepcionals.

Hi ha alzines (Quercus ilex), oliveres (Olea europaea), roures (Quercus pubescens), xiprers (Cupressus semprevirens) i àlbers (Populus alba). Una de les zones d'estada gaudeix de l'ombra de les tipuanes (Tipuana tipu) i d'exemplars altíssims de pi blanc (Pinus halepensis). Al davant, a l'altra zona d'estada, els protagonistes són els plàtans (Platanus X hispanica) i un gran ailant (Ailanthus altissima).

Prop del llac destaquen dos immensos grups de iuques (Yucca elephantipes), un gran margalló (Chamaerops humilis) i unes quantes acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos), i al costat de l'àrea de jocs infantils, pengen les branques dels desmais (Salix babylonica).

Art i arquitectura

Juntament amb l'original disseny dels fanals d'enllumenat que travessen el centre del parc de punta a punta, un dels extrems de l'estany de Narcís Monturiol limita amb una construcció metàl·lica que recrea la forma d'un vaixell de "proa" esmolada. A la "popa", l'estany, i dins de l'aigua, una gran roda ens recorda el passat industrial dels terrenys que avui són un parc. L'edifici es la seu del Museu de La Maquinista i Macosa, i conté documentació històrica, plànols, fotografies, maquetes i objectes històrics de l'empresa.

Història

El Parc de la Maquinista de Sant Andreu, que va ser concebut com un eix vertebrador entre els barris de Sant Andreu i del Bon Pastor, està situat als terrenys antigament ocupats per la factoria de Maquinista Terrestre y Marítima, una empresa de construcció de màquines de tren fundada l'any 1855. El primer centre de producció va estar situat a la Barceloneta. L'any 1920 es va traslladar a Sant Andreu i, d'aquí, a Santa Perpètua de Mogoda el 1993. Aquesta empresa va participar en la construcció de l'Estació de França i del mercat de Sant Antoni, ambdós amb una estructura de ferro forjat.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat