• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.

Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.

El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.

Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat