• 

Quan entrem al parc, pins i palmeres altíssims donen pas a un camí sinuós amb trams d'escales de pedra que ens permeten accedir a l'interior de l'espai. És un camí que fa la volta al parc, on hi ha zones de descans amb bancs -algun de pedra, heretats dels antics propietaris- i grans parterres rics sobretot en palmeres. En una àmplia zona oberta hi ha una de les àrees de joc infantil accessibles i integradores de Barcelona. Tot plegat ha estat concebut amb un criteri utilitari, per a l'esbarjo de petits, i el lleure i la trobada dels més grans.
Les Illes vegetals són tan altes i espesses que la vista només pot mirar endavant. Tot plegat fa que el jardí sembli molt més gran del que és en realitat. A vegades el camí perimetral s'eixampla per crear una petita plaça que convida a seure una estona.

Història
Els Jardins de Moragas pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona des del 14 de febrer de 1957. Els propietaris anteriors van ser els germans Joaquín i María de la Concepción de Moragas Ixart.

Vegetació
La frondositat de la vegetació aïlla el visitant de l'atapeït entorn urbà que envolta el parc, i gran part dels exemplars arboris són de grans dimensions i edat considerable, perquè van ser plantats pels antics propietaris dels jardins a principis del segle XX.
Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum), xiprers (Cupressus sempervirens), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i pebrers bords (Shinus molle). Entre les palmeres destaquen les washingtònies (Washingtonia filifera), espectaculars grups de margallons (Chamaerops humilis) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis).

Art i arquitectura
Als Jardins de Moragas l'art està representat per l'escultura 23 d'abril, un homenatge d'Antoni Ramón González al llibre i a la lectura.
Història
Els Jardins de Moragas pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona des del 14 de febrer de 1957.
Els propietaris anteriors van ser els germans senyors Joaquín i María de la Concepción de Moragas Ixart.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat