• 
• 
• 
• 
• 
• 

Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?
El traçat en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, amb abundàcia d'ocells aquàtics, i una glorieta de música. La plaça d'Armes (1916) per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.
Molta vegetació és de final del XIX. Museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.
Hi ha til·lers (Tilia X europaea i T. tomentosa i T. X euchlora), magnòlies (Magnolia grandiflora), àlbers (Populus alba i P. alba "pyramidalis") i plàtans (Platanus X hispanica). Els lledoners (Celtis australis) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac; i prop de l'Umbracle, paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut arbres sagrats (Ginkgo biloba).
Altres espècies són l'acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica), els castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum).
Destaquen les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les datileres (Phoenix dactylifera) i les iuques (Yucca elephatipes), i les palmeres blaves (Brahea armata). D’arbustos hi ha llorers (Laurus nobilis), tamarius (Tamarix gallica), baladres (Nerium oleander), i tanques de pitòspor (Pittosporum tobira) i d'evònim del Japó (Euonymus japonicus).
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una acàcia de Constantinopla (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un Quercus polymorpha, plantats al final del XIX, i els xiprers calbs (Taxodium distichum) que hi ha al llac, plantats a principis del XX i un pitòspor (Pittosporum tobira).
S’han vist més de 100 espècies d’ocells i una gran colònia de bernats pescaires. Població d'eriçó.
Declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.
La dama del paraigües (Joan Roig Soler) és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.
La Cascada Monumental és de Fontseré (1881) 
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui Institut Verdaguer i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.
La resta d'edificis són de finals del XIX, com el Museu Martorell de Geologia de l'any 1879  d’Antoni Rovira i Trias.
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el Castell dels Tres Dragons i seu del Museu de Zoologia, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al Museu Blau del Fòrum.
El parc és on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo.

Hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Fort Pius.

Més informació  a L'Atles de la Biodiversitat