Parc de Joan Reventós

Carrer del General Vives, 8-14
Sarrià - Sant Gervasi
08017
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-reventos_99400214912.html


Latitude: 2.1158888
Longitude: 41.4026654



  • Parc o jardí públic
  • Fauna


Es va fer al Torrent de les Monges al 2008 amb un projecte de Bagursa (Barcelona Gestió Urbanística), i inaugurat el 17 de maig de 2009. Está dedicat al polític Joan Reventós (1927-2004), fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Al punt més elevat d'aquest jardí hi ha un espectacular pi blanc (Pinus halepensis) de gran alçada i una capçada de gairebé 15 metres el fan mereixedor de figurar al catàleg d’arbres d'interès local de Barcelona.
Des del carrer Major de Sarrià surten rampes de l'accés adaptat. Els murs de contenció són coberts d'heura (Hedera helix), buguenvíl·lea (Bougainvillea glabra), vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i ungla de gat o bignona (Macfadyena ungis-cati).
A l'àgora central del parc es troba l'àrea de jocs infantils emmarcada per palmeres, algunes altíssimes (Phoenix canariensis, Washingtonia robusta i W. filifera).
Els voltants de la plaça estan enjardinats amb marfull (Viburnum tinus) i arboç (Arbutus unedo). Vora els murs de contenció creixen aladern (Rhamnus blaternus), pitòspor (Pittosporum tobira), margalló (Chamaerops humilis) i palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). Una de les rareses del parc és un arbre xinès del vernís (Koelreuteria paniculata). Tota aquesta vegetació formava part de l'entorn natural i s'ha conservat igual. Dins d'un test ornamental d'obra vista i ceràmica vidriada decorada amb motius florals i en forma de calze creix un margalló (Chamaerops humilis).
A la part més baixa de la plaça hi ha una petita depressió del parterre amb funcions de pou drenant, fet i preparat per absorbir els cabals de l'aigua de la pluja (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible SUDS). El cantell arrodonit del camí de formigó indica el límit de la llera del torrent de les Monges. Les plantes enfiladisses i entapissants han envaït l'espai i amaguen els murs de gabions que subjecten els talussos del terreny. Sota de tota aquesta vegetació hi ha tot un sistema de drenatge del parc per canalitzar l'aigua. Quan plou de forma torrencial l'aigua baixa amb força i pren velocitat gràcies als forts pendents, però és engolida per un sistema de rases amb graves per on s'escolen els cabals.
Els pins conformen una molt petita però compacta àrea forestal on destaca una imponent olivera sovintejada per tudons.
Un antic pont s'ha preservat del vell convent i al seu costat un pi gegantí i una robínia (Robinia pseudoacacica). Els arbres surten de grans escocells integrats dins la passera de formigó. Sota el pins es troben exemplars de robínia i diverses troanes (Ligustrum japonicum).
En aquest punt el passeig s'eixampla novament tant pel que fa a la zona de vianants com a la llera del torrent. Sobre el llit de la riera i en petits monticles hi ha oliveres i moreres i un exemplar gegant de Bellaombra (Phytolacca dioica). Sobre el passeig, un Robínia també gegantina i, als seus peus, tres troanes. Una mica més endavant i sempre en grans escocells circulars es troben cirerers (Prunus serrulata) i tipuanes (Tipuana tipu). La baixada continua. El camí cap als grans desaigües de forja venen marcats per un filera de pollancres. S'alternen exemplars de les dues espècies més comunes a la ciutat (Populus alba i Populus nigra). En aquest punt del parc conflueix el passeig que prové del quart accés al jardí des del carrer de Ràfols. Un accés que ve marcat per un conjunt de Xicrandres (Jacaranda mimosifolia).
La construcció del parc deixa entreveure la part posterior de les cases del carrer Gran de Sarrià i posa al descobert els seus jardins. Les tanques cobertes amb heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) donen el pertinent grau d'intimitat a aquests espais. Cals remarcar per la seva grandària un gran Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que es troba proper a l'accés del carrer Ramon Miquel i Planes. L'arbre, escapçat ja fa uns anys, ha perdut la seva forma original però la mida i diàmetre del tronc són encara admirables.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

Parc de Joan Reventós

Carrer del General Vives, 8-14
Sarrià - Sant Gervasi / Sarrià
08017 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-reventos_99400214912.html
Es va fer al Torrent de les Monges al 2008 amb un projecte de Bagursa (Barcelona Gestió Urbanística), i inaugurat el 17 de maig de 2009. Está dedicat al polític Joan Reventós (1927-2004), fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Al punt més elevat d'aquest jardí hi ha un espectacular pi blanc (Pinus halepensis) de gran alçada i una capçada de gairebé 15 metres el fan mereixedor de figurar al catàleg d’arbres d'interès local de Barcelona.
Des del carrer Major de Sarrià surten rampes de l'accés adaptat. Els murs de contenció són coberts d'heura (Hedera helix), buguenvíl·lea (Bougainvillea glabra), vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i ungla de gat o bignona (Macfadyena ungis-cati).
A l'àgora central del parc es troba l'àrea de jocs infantils emmarcada per palmeres, algunes altíssimes (Phoenix canariensis, Washingtonia robusta i W. filifera).
Els voltants de la plaça estan enjardinats amb marfull (Viburnum tinus) i arboç (Arbutus unedo). Vora els murs de contenció creixen aladern (Rhamnus blaternus), pitòspor (Pittosporum tobira), margalló (Chamaerops humilis) i palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). Una de les rareses del parc és un arbre xinès del vernís (Koelreuteria paniculata). Tota aquesta vegetació formava part de l'entorn natural i s'ha conservat igual. Dins d'un test ornamental d'obra vista i ceràmica vidriada decorada amb motius florals i en forma de calze creix un margalló (Chamaerops humilis).
A la part més baixa de la plaça hi ha una petita depressió del parterre amb funcions de pou drenant, fet i preparat per absorbir els cabals de l'aigua de la pluja (Sistema Urbà de Drenatge Sostenible SUDS). El cantell arrodonit del camí de formigó indica el límit de la llera del torrent de les Monges. Les plantes enfiladisses i entapissants han envaït l'espai i amaguen els murs de gabions que subjecten els talussos del terreny. Sota de tota aquesta vegetació hi ha tot un sistema de drenatge del parc per canalitzar l'aigua. Quan plou de forma torrencial l'aigua baixa amb força i pren velocitat gràcies als forts pendents, però és engolida per un sistema de rases amb graves per on s'escolen els cabals.
Els pins conformen una molt petita però compacta àrea forestal on destaca una imponent olivera sovintejada per tudons.
Un antic pont s'ha preservat del vell convent i al seu costat un pi gegantí i una robínia (Robinia pseudoacacica). Els arbres surten de grans escocells integrats dins la passera de formigó. Sota el pins es troben exemplars de robínia i diverses troanes (Ligustrum japonicum).
En aquest punt el passeig s'eixampla novament tant pel que fa a la zona de vianants com a la llera del torrent. Sobre el llit de la riera i en petits monticles hi ha oliveres i moreres i un exemplar gegant de Bellaombra (Phytolacca dioica). Sobre el passeig, un Robínia també gegantina i, als seus peus, tres troanes. Una mica més endavant i sempre en grans escocells circulars es troben cirerers (Prunus serrulata) i tipuanes (Tipuana tipu). La baixada continua. El camí cap als grans desaigües de forja venen marcats per un filera de pollancres. S'alternen exemplars de les dues espècies més comunes a la ciutat (Populus alba i Populus nigra). En aquest punt del parc conflueix el passeig que prové del quart accés al jardí des del carrer de Ràfols. Un accés que ve marcat per un conjunt de Xicrandres (Jacaranda mimosifolia).
La construcció del parc deixa entreveure la part posterior de les cases del carrer Gran de Sarrià i posa al descobert els seus jardins. Les tanques cobertes amb heura (Hedera helix) i vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) donen el pertinent grau d'intimitat a aquests espais. Cals remarcar per la seva grandària un gran Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara) que es troba proper a l'accés del carrer Ramon Miquel i Planes. L'arbre, escapçat ja fa uns anys, ha perdut la seva forma original però la mida i diàmetre del tronc són encara admirables.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat