Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Jardí de la Font dels Ocellets

Plaça Pius XII, 1
Les Corts
08034
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-font-dels-ocellets_99188085228.html


Latitude: 2.1223396
Longitude: 41.3878985



  • Parc o jardí públic


Aquests jardins allargassats són una connexió amable entre la Diagonal, la plaça de Pius XII i l'avinguda de Pedralbes, una alternativa més modesta, en superfície i frondositat, a la que ofereixen els veïns jardins del Palau de Pedralbes. Ambdós jardins comparteixen el passat rural, com a part de masos que després foren convertits en finques de l'alta burgesia. Un passat, com a zona de pas, que han preservat a la perfecció.
La Font dels Ocellets era un espai d'esbarjo i trobada dels barcelonins i barcelonines que recollien l'aigua del doll que alimentava una antiga mina i que es creu es trobava al carrer del Marquès de Mulhacén, a tocar del límit superior dels jardins. Aleshores, l'actual plaça de Pius XII estava ocupava per un masia amb una capella on es venerava una imatge del Crist de l'Estela, que donava nom al mas. Aquesta capella comptava amb una notable afluència de visitants, donat que per tornar de la Font dels Ocellets cap a ciutat, s'escurçava un bon tros de camí creuant pel mas de l'Estela. La propietat consentia el dret de pas sempre que els vianants fessin cap a la capella.
El Congrés Eucarístic del 1952 celebrat a Barcelona va escollir la plaça de Pius XII com a punt per aixecar l'altar monumental, entre altres motius, perquè era el punt on s'havia assentat la capella dedicada al Crist de l'Estela. Masia, capella, imatge, mina i font van desaparèixer devorats en la dinàmica de creixement urbà. Finalment només ens ha quedat el nom del jardins per dur-nos el record d'una font, la memòria de l'aigua.
Els jardins tenen un vial pavimentat vorejat per plàtans (Platanus x hispànica) i un passeig que transcorre en paral·lel a la zona pavimentada i amb parterres irregulars farcits de xiprers (Cupressus sempervirens) i palmeres de les quals en podem trobar de les espècies més comunes a la ciutat: palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactilífera) i Washingtònies (robusta i filifera).
Al capdamunt del jardí hi ha uns quants exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus globulus) i de pins (Pinus pinea) de mida gran. Com a arbre de flor hi ha força exemplars de Braquiquíton (Brachychiton acerifolius). Conegut popularment com a l'arbre ampolla, fa unes flors en forma de gran campana rosada. L'altre arbre floral que podem trobar, tot travessant els jardins, és l'arbre de l'amor o arbre de Judes (Cercis siliquastrum). Envoltant l'arbrat en els parterres trobem també tot un conjunt de plantes arbustives mediterrànies i, envoltant l'àrea de gossos, hibiscs (Hibiscus syriacus) i fotínies (Photinia serrulata).
 
 

Jardí de la Font dels Ocellets

Plaça Pius XII, 1
Les Corts / Pedralbes
08034 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-font-dels-ocellets_99188085228.html
Aquests jardins allargassats són una connexió amable entre la Diagonal, la plaça de Pius XII i l'avinguda de Pedralbes, una alternativa més modesta, en superfície i frondositat, a la que ofereixen els veïns jardins del Palau de Pedralbes. Ambdós jardins comparteixen el passat rural, com a part de masos que després foren convertits en finques de l'alta burgesia. Un passat, com a zona de pas, que han preservat a la perfecció.
La Font dels Ocellets era un espai d'esbarjo i trobada dels barcelonins i barcelonines que recollien l'aigua del doll que alimentava una antiga mina i que es creu es trobava al carrer del Marquès de Mulhacén, a tocar del límit superior dels jardins. Aleshores, l'actual plaça de Pius XII estava ocupava per un masia amb una capella on es venerava una imatge del Crist de l'Estela, que donava nom al mas. Aquesta capella comptava amb una notable afluència de visitants, donat que per tornar de la Font dels Ocellets cap a ciutat, s'escurçava un bon tros de camí creuant pel mas de l'Estela. La propietat consentia el dret de pas sempre que els vianants fessin cap a la capella.
El Congrés Eucarístic del 1952 celebrat a Barcelona va escollir la plaça de Pius XII com a punt per aixecar l'altar monumental, entre altres motius, perquè era el punt on s'havia assentat la capella dedicada al Crist de l'Estela. Masia, capella, imatge, mina i font van desaparèixer devorats en la dinàmica de creixement urbà. Finalment només ens ha quedat el nom del jardins per dur-nos el record d'una font, la memòria de l'aigua.
Els jardins tenen un vial pavimentat vorejat per plàtans (Platanus x hispànica) i un passeig que transcorre en paral·lel a la zona pavimentada i amb parterres irregulars farcits de xiprers (Cupressus sempervirens) i palmeres de les quals en podem trobar de les espècies més comunes a la ciutat: palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactilífera) i Washingtònies (robusta i filifera).
Al capdamunt del jardí hi ha uns quants exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus globulus) i de pins (Pinus pinea) de mida gran. Com a arbre de flor hi ha força exemplars de Braquiquíton (Brachychiton acerifolius). Conegut popularment com a l'arbre ampolla, fa unes flors en forma de gran campana rosada. L'altre arbre floral que podem trobar, tot travessant els jardins, és l'arbre de l'amor o arbre de Judes (Cercis siliquastrum). Envoltant l'arbrat en els parterres trobem també tot un conjunt de plantes arbustives mediterrànies i, envoltant l'àrea de gossos, hibiscs (Hibiscus syriacus) i fotínies (Photinia serrulata).