• 
• 

Situats al vessant mar de la serra de Collserola, els jardins de Can Sentmenat són un dels pocs testimonis que resten a Barcelona dels jardins senyorívols que va crear l’aristocràcia catalana a la darreria del segle XIX.
De caràcter romàntic i afrancesat, els jardins de Can Sentmenat posseeixen un valor testimonial innegable, ja que han mantingut l’estructura i la tipologia originàries.
A banda i banda de l’edifici, els murs de tancament estan coberts d’enfiladisses i arreu de la terrassa es poden contemplar vistes molt boniques de Barcelona i de la serra de Collserola, que juntament amb el cel esdevenen un excepcional teló de fons dels jardins.

Història
Els jardins i l’origen de la casa és de finals del segle XIV: el mas Teixidó el va fer construir Guillem Teixidó després d’adquirir la finca el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc. El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. Les negociacions entre l’Ajuntament i la immobiliària per evitar la destrucció d’un patrimoni natural i arquitectònic tan notable es van prolongar fins al 1992, en què es va arribar a un acord de cessió. L’Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l’Escola Eina de Disseny i Art.

Biodiversitat
La vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenaris. Hi trobem enormes til·lers i grans acàcies. Per la seva dimensió i excepcionalitat, hi destaquen una fotínia de 15 metres de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina. A un extrem del jardí sobresurt un gran cedre de l’Himàlaia, així com xiprers de Lambert i tuies.
Les palmeres constitueixen una part molt important del jardí i li confereixen una forta personalitat. Hi ha palmeres de Canàries, palmeres datileres, livistona, margallons, palmeres excelses i moltes washingtònies.
Pels murs s’enfilen la buguenvíl·lea, la filferrera, la parra verge, la bignònia groga i la bignònia roja. Al bosc dominen els pins blancs i les alzines, amb un exemplar excepcional al punt on el camí comença a endinsar-s’hi.
El sotabosc és ric en arboços, galzerans, arítjols i lligabosc. Bosc endins hi trobem llentiscles, estepes blanques i esparregueres de bosc.

Paisatgisme i disseny
Al darrere de l’antiga mansió dels Sentmenat, dues terrasses situades a banda i banda de l’edifici presenten l’antic jardí domèstic i el que fou hort per al consum familiar i la plantació de flor tallada. Hi resta el traçat d’un espai de transició, amb una cascada i un estany de pedra que precedeixen la zona de bosc, de gairebé nou hectàrees, i que s’enfila Collserola amunt. Abans d’endinsar-s’hi, un canal d’aigua procedent d’una mina marca la frontera entre la humanització del jardí i la naturalitat del bosc mediterrani.

Art i arquitectura
Davant del que fou palau dels marquesos de Sentmenat, set figures femenines d’autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l’edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.
Pel que fa a l’antiga residència dels marquesos, el 1779 el mestre d’obres Andreu Bosch va reconvertir la masia originària en una mansió senyorívola d’estil neogòtic. Durant el segle XIX s’hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d’aspecte romàntic que és ara. També s’hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d’altres propietats dels Sentmenat.
Entre les obres de millora realitzades un cop l’edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d’Albert Ràfols Casamada, fundador de l’Escola Eina, a l’entrada.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat