Els Jardins de Joan Vinyoli són un espai de pas en una zona de gran densitat de trànsit. Es disposen longitudinals a l'artèria del passeig de Sant Joan Bosco, des del carrer de Francesc Carbonell fins al passeig de Manuel Girona, i acaben a la confluència de la gran via de Carles III i la ronda del General Mitre, que els fan de frontera abrupta.
Es van projectar durant la dècada dels 90 per esmorteir la profusa presència de trànsit viari amb una zona arbrada. Estan ubicats sobre la coberta d’un aparcament subterrani, les entrades i sortides del qual es troben a banda i banda dels carrers perpendiculars al passeig de Sant Joan Bosco.
Biodiversitat
Als jardins, de poc més de mitja hectàrea, hi trobarem la mateixa cadència rítmica en l’arbrat. Fileres de xops alts i esvelts (
Populus alba) alternats amb tipuanes (
Tipuana tipu), que a la primavera llueixen flors grogues.
El creixement ràpid dels xops i la fragilitat de la seva fusta han complert amb escreix la funció de generar ràpidament un mur verd entre la ciutat i el passeig interior. Alguns xops s’han substituït per sapindes de la Xina (
Koelreuteria paniculata), uns arbres que competeixen en alçària amb els xops, però que tenen un procés de creixement més lent i són més resistents. També trobarem una renglera de lledoners (
Celtis australis) prop de l’àrea de jocs infantils. En els accessos a l’aparcament s’hi han plantat, també en forma de parterres rectilinis, canyissars de bambú groc (
Phyllostachys aurea).
El 14 de juny de l’any 2014, dins la celebració dels actes de l’any Vinyoli, es van plantar dos arbres a l’espai central: un garrofer (
Ceratonia siliqua) i una alzina surera (
Quercus suber), cedits pels Ajuntaments de Begur i de Santa Coloma de Farners.
Paisatgisme i disseny
La solució adoptada per conjuminar la necessitat d’arbres alts que creessin un efecte d’apantallament sobre els carrers adjacents va fer optar els autors d’aquests jardins per modelar un paisatge dunar amb la generació de dos talussos artificials, un de més prominent i un segon de pendents més suaus, en el límit amb el passeig de Sant Joan Bosco
Més informació a
L'Atlas de la Biodiversitat