Les lidites carboníferes del carrer Verdi

Carrer de Verdi, 306
Gràcia
08024
Barcelona



Latitude: 2.1486747
Longitude: 41.4125986



  • Espai d'interès geològic


Descripció
Aflorament situat a la confluència dels carrers d'Arnold Schonberg, Verdi i de la Baixada de Briz al sudoest del Park Güell, on s’observa roca fosca i dura. Aquesta roca sedimentària silícica presenta capes centimètriques de colors foscos alternats amb nivells mil·limètrics de colors clars. Localment, es troben nòduls centimètrics de fosfat, de color gris clar. Aquest aflorament es caracteritza per la presencia de diversos tipus de plecs, que abasten des de ondulacions laxes fins a plecs tombats tancats.

L’ull del geòleg
Aquestes roques es formen per precipitació química a partir de l’acumulació de restes de microorganismes marins. La variació de color es deu a la major o menor quantitat de matèria orgànica. El nom local d’aquestes roques és lidita i a nivell composicional estan formades quasi exclusivament per quars. Les acumulacions de fosfats en forma de nòduls estan relacionades amb acumulacions esquelètiques.

Història i interpretació
Aquestes capes es van depositar en un ambient de fons marí durant el Tournaisià (Carbonífer) fa uns 350 Ma com a resultat de l’acumulació de milers de milions d’esquelets silícics d’uns organismes unicel·lulars anomenats radiolaris, extingits actualment.
El plegament i la deformació observable a les roques, així com el seu metamorfisme, va tenir lloc durant l’orogènia hercínica fa uns 310 Ma.

Interès
L’interès d’aquestes roques és científic donat que marquen el límit entre el Devonià i el Carbonífer i constitueixen un nivell de referència supraregional que es pot seguir per Europa, les Illes Balears i el Nord d’Àfrica (Algèria).
 

Les lidites carboníferes del carrer Verdi

Carrer de Verdi, 306
Gràcia / Vallcarca i els Penitents
08024 - Barcelona
Descripció
Aflorament situat a la confluència dels carrers d'Arnold Schonberg, Verdi i de la Baixada de Briz al sudoest del Park Güell, on s’observa roca fosca i dura. Aquesta roca sedimentària silícica presenta capes centimètriques de colors foscos alternats amb nivells mil·limètrics de colors clars. Localment, es troben nòduls centimètrics de fosfat, de color gris clar. Aquest aflorament es caracteritza per la presencia de diversos tipus de plecs, que abasten des de ondulacions laxes fins a plecs tombats tancats.

L’ull del geòleg
Aquestes roques es formen per precipitació química a partir de l’acumulació de restes de microorganismes marins. La variació de color es deu a la major o menor quantitat de matèria orgànica. El nom local d’aquestes roques és lidita i a nivell composicional estan formades quasi exclusivament per quars. Les acumulacions de fosfats en forma de nòduls estan relacionades amb acumulacions esquelètiques.

Història i interpretació
Aquestes capes es van depositar en un ambient de fons marí durant el Tournaisià (Carbonífer) fa uns 350 Ma com a resultat de l’acumulació de milers de milions d’esquelets silícics d’uns organismes unicel·lulars anomenats radiolaris, extingits actualment.
El plegament i la deformació observable a les roques, així com el seu metamorfisme, va tenir lloc durant l’orogènia hercínica fa uns 310 Ma.

Interès
L’interès d’aquestes roques és científic donat que marquen el límit entre el Devonià i el Carbonífer i constitueixen un nivell de referència supraregional que es pot seguir per Europa, les Illes Balears i el Nord d’Àfrica (Algèria).