• 

Descripció
Casa modernista construïda al 1905 a la part alta del Park Güell i prop del camí de Can Mora. Als arquitectes modernistes els agradava utilitzar pedres locals per construir cases i murs. En aquesta casa es van fer servir les calcàries de colors ocres a rosats del Devonià obtingudes de les pedreres pròximes al turó de la Rovira.

L’ull del geòleg
El geòleg quan es troba edificacions fetes de blocs de roca (carreus) interpreta que en les proximitats s’ha de trobar l’àrea font subministradora d’aquestes roques, especialment si les edificacions tenen una certa antiguitat. Això permet fer-se una idea de la geologia dels voltants.

Les calcàries es poden reconèixer fàcilment gràcies al seu color clar, la seva duresa moderada (3 en l’escala de Mohs) i perquè reaccionen amb efervescència en presència d'àcid clorhídric. 

Història i interpretació
Aquestes roques sedimentàries estan formades, essencialment, per carbonat de calci (CaCO₃) i el seu contingut fossilífer permet datar-les entre uns 420 – 360 Ma i indica que es van formar en un ambient de fons marins.

L’aspecte nodular d’aquestes calcàries es coneix pels geòlegs com a Fàcies Griotte. Les calcàries Griotte presenten tonalitats ocres, amb fins nivells vermellosos deguts a la presència d’hematites. L’aspecte nodular és resultat dels processos de compactació i cimentació del sediment al voltant de restes fòssils (goniatits). Aquesta fàcies deu el seu nom a la similitud amb el color de les cireres Griotte, provinents d’Ukraïna. És característica del Devonià de l’oest d’Europa i són abundants als Pirineus i la Cadena Costanera Catalana.

Interès
Les calcàries constitueixen un material de construcció molt apreciat per la seva textura uniforme, el seu color clar, la mida dels cristalls microscòpica i la facilitat de trencar-se per plans que fan fàcil la seva explotació.