• 
• 
• 

Descripció
Vista panoràmica de 180^o de la ciutat de Barcelona en direcció sudest. Al fons es veu la muntanya de Montjuïc. Cap al nordest és veu parcialment el turó de la Rovira, també conegut com a Turó de les bateries, on hi ha les restes de les bateries antiaèries  de la Guerra Civil espanyola. Aquest turó, juntament amb la part alta de Barcelona pertany a la serra de Collserola, la qual forma part d’una unitat de relleu de dimensions més grans que s’anomena Serralada Litoral.

El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona i esdevé pràcticament horitzontal a prop del mar. Crida l’atenció el turó de Montjuïc, lleugerament aixecat, tot i estar prop del mar.

L’ull del geòleg
El turó de la Rovira  està format per roques calcàries d’edat devoniana (Paleozoic 420 – 360 milions d’anys). Aquestes roques són dures i fan relleus marcats. El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona, la qual està constituïda per roques d’edat molt més jove (Miocè-actualitat).

Podem ajudar-nos d’un tall geològic per interpretar aquest paisatge. Els talls geològics combinen la informació observable a superfície amb la de subsòl i permeten fer una reconstrucció de l’estructura geològica en profunditat. Des del mirador de Joan Sales es pot fer un tall en direcció nord-oest – sud-est fins a Montjuïc. El tall ajuda a veure el canvi brusc de pendent entre les parts elevades de la Serra de Collserola, els turons com el de la Rovira o del Carmel i Montjuic i la plana.

Història i interpretació
El relleu de la part alta de Barcelona i la serra de Collserola es va formar per l’actuació de falles paral·leles a la línia de costa (en direcció nordest – sudoest) que van enfonsar la plana de Barcelona i els blocs del Vallès-Penedès. Aquestes falles tenen una edat neògena (fa aprox. 15 Ma) i esglaonen la ciutat des de la serra fins al mar. Als blocs aixecats de la part alta de Barcelona afloren roques més antigues i a la plana de Barcelona roques més modernes producte de l’erosió, transport i sedimentació dels materials provinents dels relleus més elevats adjacents.

La muntanya de Montjuïc està formada per materials d’edat neògena. Mirant a mar queda limitada per un espadat abrupte, mentre que cap a terra el relleu fa una baixada suau. L’espadat representa una falla amb direcció sudest, de la mateixa família de les que limiten la costa catalana.