Jardins de la Maternitat

Travessera de les Corts, 131-159
Les Corts
08028
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-maternitat_95143083146.html


Latitude: 2.1260995
Longitude: 41.3812749



  • Parc o jardí públic


L'espai segueix un eix longitudinal que, baixa per l'avinguda de Joan XXIII i entra pel carrer de Doctor Salvador Cardenal, connecta la Diagonal amb la travessera de les Corts i, són molts els veïns i veïnes que utilitzen els camins del jardí.

Descansar, observar i jugar
Els jardins de la Maternitat són un espai ideal per descansar en els banc que hi ha a banda i banda dels camins.
La mainada disposa de dues àrees de jocs infantils. Una situada en una depressió que hi ha al mig dels jardins, voltada de mèlies i una gran sòfora al mig de la gespa, a prop dels jocs; i l'altra és a la part de dalt, resguardada per un muret.

Vegetació
A causa de la gran varietat d'espècies vegetals, sobretot d'arbres, que hi ha als jardins de la Maternitat, aquest és un bon lloc per als aficionats a la botànica, ja que hi podran contemplar exemplars d'unes dimensions i una qualitat no gaire habituals.
Molts dels grans arbres esparsos que hi ha plantats en els espaiosos parterres de gespa són molt ornamentals, de floració espectacular, com ara els arbres de l'amor, amb les seves abundants i petites flors d'un color rosat intens que apareixen a principis de primavera, o les pruneres vermelles de fulles roig porpra.
Als jardins de la Maternitat també hi trobem eucaliptus, moreres, oliveres, pebrers bords, xiprers i enormes pins de diferents espècies, acàcies, tipuanes, sòfores, castanyers bords, desmais, figueres, bellaombres, pollancres i molts altres arbres, amb una varietat de fins a 40 espècies diferents.
Hi ha dos elements a destacar: les altíssimes palmeres datileres i de les Canàries, i tres magnòlies d'una mida més que excepcional, sobretot una d'elles, gegantina, probablement la més gran de Barcelona, amb més de 12 m d'alçada i una amplada que supera llargament els 15 m. Quan, a finals de primavera, es comencen a obrir les seves enormes flors blanques, és tot un espectacle.

Art i arquitectura
Els jardins de la Maternitat formen part d'un complex que compta amb edificis de gran vàlua. Construït a la finca de Can Cavaller, el projecte inicial de l'estructura del recinte i dels pavellons -la majoria modernistes- es va encarregar a Camil Oliveres i Cansaran, aleshores arquitecte de la Diputació, que va distribuir els edificis de manera independent pel recinte seguint els cànons sanitaris més avançats d'aquella època. Després de la seva mort, el projecte el van continuar altres arquitectes.
Els pavellons de la lactància i l'Ave Maria, situats a prop de l'entrada de la travessera de les Corts, són obra d'Oliveres. Josep Obrí i Cansaran continuà els treballs amb la construcció del Pavelló Prat de la Riba. L'any 1924, Joan Rubió i Bellver i Josep Godall i Casals van realitzar el Pavelló Rosa, i Godall el Pavelló Blau. A finals dels anys 50, Manuel Baldrich i Tubau va construir el Pavelló Cambó, que dóna a la travessera.
Actualment, els edificis acullen l'IES Les Corts, l'emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona.

Història
El valuós patrimoni arquitectònic que hi ha al recinte dels jardins de la Maternitat està vinculat a les necessitats assistencials i sanitàries de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats, la maternitat secreta i l'atenció mèdica.
Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.
A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l'espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat
 

Jardins de la Maternitat

Travessera de les Corts, 131-159
Les Corts / La Maternitat i Sant Ramon
08028 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-maternitat_95143083146.html
L'espai segueix un eix longitudinal que, baixa per l'avinguda de Joan XXIII i entra pel carrer de Doctor Salvador Cardenal, connecta la Diagonal amb la travessera de les Corts i, són molts els veïns i veïnes que utilitzen els camins del jardí.

Descansar, observar i jugar
Els jardins de la Maternitat són un espai ideal per descansar en els banc que hi ha a banda i banda dels camins.
La mainada disposa de dues àrees de jocs infantils. Una situada en una depressió que hi ha al mig dels jardins, voltada de mèlies i una gran sòfora al mig de la gespa, a prop dels jocs; i l'altra és a la part de dalt, resguardada per un muret.

Vegetació
A causa de la gran varietat d'espècies vegetals, sobretot d'arbres, que hi ha als jardins de la Maternitat, aquest és un bon lloc per als aficionats a la botànica, ja que hi podran contemplar exemplars d'unes dimensions i una qualitat no gaire habituals.
Molts dels grans arbres esparsos que hi ha plantats en els espaiosos parterres de gespa són molt ornamentals, de floració espectacular, com ara els arbres de l'amor, amb les seves abundants i petites flors d'un color rosat intens que apareixen a principis de primavera, o les pruneres vermelles de fulles roig porpra.
Als jardins de la Maternitat també hi trobem eucaliptus, moreres, oliveres, pebrers bords, xiprers i enormes pins de diferents espècies, acàcies, tipuanes, sòfores, castanyers bords, desmais, figueres, bellaombres, pollancres i molts altres arbres, amb una varietat de fins a 40 espècies diferents.
Hi ha dos elements a destacar: les altíssimes palmeres datileres i de les Canàries, i tres magnòlies d'una mida més que excepcional, sobretot una d'elles, gegantina, probablement la més gran de Barcelona, amb més de 12 m d'alçada i una amplada que supera llargament els 15 m. Quan, a finals de primavera, es comencen a obrir les seves enormes flors blanques, és tot un espectacle.

Art i arquitectura
Els jardins de la Maternitat formen part d'un complex que compta amb edificis de gran vàlua. Construït a la finca de Can Cavaller, el projecte inicial de l'estructura del recinte i dels pavellons -la majoria modernistes- es va encarregar a Camil Oliveres i Cansaran, aleshores arquitecte de la Diputació, que va distribuir els edificis de manera independent pel recinte seguint els cànons sanitaris més avançats d'aquella època. Després de la seva mort, el projecte el van continuar altres arquitectes.
Els pavellons de la lactància i l'Ave Maria, situats a prop de l'entrada de la travessera de les Corts, són obra d'Oliveres. Josep Obrí i Cansaran continuà els treballs amb la construcció del Pavelló Prat de la Riba. L'any 1924, Joan Rubió i Bellver i Josep Godall i Casals van realitzar el Pavelló Rosa, i Godall el Pavelló Blau. A finals dels anys 50, Manuel Baldrich i Tubau va construir el Pavelló Cambó, que dóna a la travessera.
Actualment, els edificis acullen l'IES Les Corts, l'emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona.

Història
El valuós patrimoni arquitectònic que hi ha al recinte dels jardins de la Maternitat està vinculat a les necessitats assistencials i sanitàries de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats, la maternitat secreta i l'atenció mèdica.
Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.
A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l'espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat