Els jardins de Bacardí ocupen un espai aproximat de 7.000 m2 situats a la travessera de les Corts entre els carrers de Benavent, Felipe de Paz i Comandante Benítez, davant mateix del camp del Barça.
El topònim Bacardí fa referència a l’explotació agrícola que a mitjans del segle XX encara subsistia en aquest lloc. De fet, quan els Bacardí van comprar la finca a finals del segle XIX que es coneixia com a Can Ermengol en record dels antics propietaris, la van convertir en una casa senyorial que comptava amb un gran jardí per a l’esbarjo familiar de l’acabalat propietari i veí de Barcelona, Baltasar de Bacardí i Janer. A la mort l’any 1958 de la seva néta i hereva, Anna Bacardí i Ribas, els seus tres fills van iniciar la reparcel·lació i venda dels terrenys, restant en peu la casa i els jardins. La casa va ser enderrocada, atès que estava afectada pes les noves alineacions de la Travessera les Corts, i els jardins van ser expropiats per l’ajuntament l’any 1963, que els va convertir en un espai públic.
Dels antics jardins es conserven palmeres de diferents espècies (
Washingtonia filifera,
Phoenix dactylifera, Chamaerops humilis, Tachycarpus fortunei) i plàtans (
Platanus x hispanica), però hi destaca una
alzina (Quercus ilex) centenària, catalogada com a arbre d'interés local. Aquest exemplar té de més de 14 metres d'altura, de 8 metres de diàmetre de copa i es calcula que va néixer l'any 1904 També hi són presents l'arbre ampolla (
Brachychiton populneus), el pi australià (
Casuarina cunninghamiana), l'arbre de l'amor (
Cercis siliquastrum), la xicranda (
Jacaranda mimosifolia), la magnòlia (
Magnolia grandiflora), l'olivera (
Olea europaea), la parquinsònia (
Parkinsonia aculeata), el pi blanc (
Pinus halepensis) i el pi pinyoner (
Pinus pinea) entre altres.
El rec del parc es fa amb aigua freàtica provinent de la captació situada al
Dipòsit d'aigües pluvials dels Jardins dels Doctos Dolsa.