Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Jardí d’Aclimatació de Montjuïc

Carrer l'Estadi, 42
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html


Latitude: 2.1529625000001
Longitude: 41.3660706



  • Parc o jardí públic
  • Col·lecció botànica
  • WIFI municipal gratuït


El Jardí d'Aclimatació de Barcelona està ordenat en parterres on destaquen els grans arbres. Els exemplars estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona.
Dos nivells
La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió que es comuniquen mitjançant amples trams d'escales de pedra. En el nivell superior, molt ombrívol, hi ha fileres de pilars de pedra de les pèrgoles que es van construir per a les espècies enfiladisses, que encara els serveixen de suport.
El recorregut entre els parterres es fa per camins de sauló, on de tant en tant hi ha bancs per descansar. La majoria d'exemplars, sobretot els arbres, estan identificats amb un rètol on consta el nom científic, el nom comú -si el té- i la zona d'on és originària l'espècie.

Vegetació
Entre les gairebé 230 espècies que actualment hi ha al Jardí d'Aclimatació, n'hi ha d'especialment destacables, ja sigui per la seva raresa o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i un exemplar de Siris blanc (Albizia procera), que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona.
Entre les moltes espècies amb exemplars únics o gairebé únics a Barcelona hi són l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià (Agonis flexuosa), també anomenat arbre de la menta per l'olor molt semblant al mentol de les seves fulles; la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives però que no ho són; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum), un nom comú que Joan Panyella va posar l'any 1947 a aquesta espècie arbòria en honor al gran jardiner català Simó Dot; el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha espècies d'eucaliptus gens freqüents, com Eucalyptus gomphocephala, i coníferes, també força exòtiques a Barcelona, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia).
Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte!

Art i arquitectura
A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.

Història
Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia.
Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona.
 

Jardí d’Aclimatació de Montjuïc

Carrer l'Estadi, 42
Sants - Montjuïc / El Poble Sec
08038 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html
El Jardí d'Aclimatació de Barcelona està ordenat en parterres on destaquen els grans arbres. Els exemplars estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona.
Dos nivells
La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió que es comuniquen mitjançant amples trams d'escales de pedra. En el nivell superior, molt ombrívol, hi ha fileres de pilars de pedra de les pèrgoles que es van construir per a les espècies enfiladisses, que encara els serveixen de suport.
El recorregut entre els parterres es fa per camins de sauló, on de tant en tant hi ha bancs per descansar. La majoria d'exemplars, sobretot els arbres, estan identificats amb un rètol on consta el nom científic, el nom comú -si el té- i la zona d'on és originària l'espècie.

Vegetació
Entre les gairebé 230 espècies que actualment hi ha al Jardí d'Aclimatació, n'hi ha d'especialment destacables, ja sigui per la seva raresa o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i un exemplar de Siris blanc (Albizia procera), que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona.
Entre les moltes espècies amb exemplars únics o gairebé únics a Barcelona hi són l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià (Agonis flexuosa), també anomenat arbre de la menta per l'olor molt semblant al mentol de les seves fulles; la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives però que no ho són; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum), un nom comú que Joan Panyella va posar l'any 1947 a aquesta espècie arbòria en honor al gran jardiner català Simó Dot; el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha espècies d'eucaliptus gens freqüents, com Eucalyptus gomphocephala, i coníferes, també força exòtiques a Barcelona, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia).
Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte!

Art i arquitectura
A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.

Història
Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia.
Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona.