• 

Situat al Parc de la Barceloneta. La història d'aquestes edificacions es remunta a l'any 1840, quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir il·luminar els carrers amb fanals de gas. El 14 de juny de 1841 es va concedir el servei al tècnic francès Charles Lebon i al financer Pedro Gil i Babot. Al 1842 va començar la construcció de la primera fàbrica de l'Estat Espanyol per generar gas manufacturat amb hulla como matèria primera. Pertenyia a la "Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas". Tenia vuit forns de carbó i tres grans gasòmetres.

Entre 1905 i 1906 es va encarregar a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, que ja havia construït la seu de la Catalana de Gas al Portal de l'Àngel, l'ampliació amb dependències d'oficines (La Fàbrica del Sol), altres instal·lacions; i per tenir més volum i pressió una torre d'aigües. L'estil arquitectònic es troba entre l'eclecticisme i el modernisme. La torre té una base octogonal. Disposa d'un dipòsit cilíndric per a l'aigua, i està recoberta de ceràmica. Els maons són l'element principal de la seva ornamentació. També s'hi observen restes metàl·liques de la bombona cilíndrica, que ocupa gran part del parc. 

Al 1964 es va canviar el carbó per naftes lleugeres (petroli) per obtenir el gas. El 31 de marçl 1971 es va passar al gas natural i la fàbrica va clausurar els gasòmetres i les instal·lacions. Al 1986, la Catalana de Gas, fa signar un acord amb la Corporació Metropolitana de Barcelona i va cedir els terrenys a l'Ajuntament. La torre de l'aigua, un gasòmetre i La Fàbrica del Sol, és el que queda de l'enderroc d'aquella fàbrica el 1989 pels preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.