• 
• 
• 
• 
• 

El primer orde religiós que es va establir a Sarrià, després de las monges clarisses, va ser la dels frares menors caputxins. Venien de Nàpols i van construir a Sarrià el primer convent de l’orde dins l’estat espanyol, en els terrenys cedits pel propietari  Joan de Terré, situats al passeig de Santa Eulàlia. Amb posterioritat a la promulgació de la Llei de desamortizació dels béns religiosos el 1835, el convent fou destruït i reduït a un munt de cendres. La propietat passà a mans de l’estat i finalment fou venuda al ciutadà italià Enrico Misley. Els frares menors no van tornar al Desert mai més. El 1887 els foren cedits uns terrenys de la finca de Can Ponsic per construir-hi el nou monestir.
El convent, cremat durant la guerra civil, va ser restaurat a la postguerra per l’arquitecte noucentista Pere Benavent. Conté el Museu Andino-Amazònic, amb materials recollits des dels primers anys del segle XX pels religiosos caputxins a la vasta zona de l’Amazònia. S’hi exposen alguns dels elements més significatius de l’etnografia, zoologia i botànica andinoamazònica, com també una col·lecció de ceràmica precolombina i d’altres testimonis etnogràfics d’altres cultures.

Informació extreta de la publicació "Itineraris: Sarrià: nucli antic" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes.

Tocant al mur de convent hi ha el cedre (Cedrus) dels Caputxins, que té, el juliol de 2013, un perímetre del tronc a 1,30 m, de 3,06 m.
A l'hort dels Caputxins es pot trobar un caquier (Diospyros kaki), el perímetre del tronc a 1,30 m és d'un metre. L'indret és privat, per la qual cosa no es pot accedir sense permís.

Hort de l'Església dels Caputxins de Sarrià que antigament tenia una missió productiva. Actualment ha vist reduïda la seva superfície productiva, dividint-la per mitjà de camins i estructures enjardinades. Compta amb la presència d'una bassa, de diverses espècies d'arbres fruiters i altres espècies remarcables com un ficus de cautxú esponeros, xiprers, iuques, un til·ler,...