• 
• 

La Casa de la Barceloneta 1761 és un centre cultural que difon la cultura i l’identitat del barri, i que treballa en xarxa amb la resta d’entitats i equipaments culturals i educatius de la Barceloneta. L'edifici conserva la tipologia original de planta i un pis que tenien totes les cases de La Barceloneta originalment.

L'espai on se situa el barri de La Barceloneta es va formar per l'obstrucció del primer moll del port a la ciurculació de sediments que es van acumular fins formar una petita península. Aquesta zona es va convertir en un espai de malendreços del port en omplir-se de barraques de pescadors, carboners i dipòsits de combustible, amb un ambient força degradat..
Després de la Guerra de Secessió, batalla de l’11 de setembre de 1714, el govern borbònic van impulsar la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella sobre el que havia estat el barri de La Ribera. Van ser els propis habitants del barri els que van ser obligats a enderrocar les seves cases (38 carrers i 1.016 habitatges) i ajudar a la construcció de l’emplaçament militar.
La Ciutadella va ser enderrocada el segle XIX i les esplanades es van tornar a urbanitzar. S'hi van fer l'actual Parc de la Ciutadella i l'antic mercat del Born (Actual Born Centre Cultural), on s'han trobat i excavat restes de les cases enderrocades després del 1714.
El capità general de Barcelona Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos, Marquès de la Mina, va encarregar al comandant general d’enginyers Juan Martín Cermeño la construcció d’un nou barri. Va dissenyar un barri, que es va començar a construir al 1753, amb carrers en angle recte amb illes de cases d’una planta i un pis a dos carrers, excepte en els extrems, que donaven a tres. Aquesta limitació d’alçada era per no entorpir un eventual bombardeig de la ciutat des de la Ciutadella. Als 6 anys ja tenia 329 cases i 1.570 habitants. Al principi se li va dir Barrio de la Playa, però ben aviat es va convertir en La Barceloneta. La prohibició de construcció de vapors a l’interior de les muralles va fer que les fàbriques s’instal·lessin a Gràcia, Sant Andreu de Palomar o La Barceloneta, on van aixecar-se indústries com el Gas (Actual Parc de La Barceloneta i La Fàbrica del Sol), el Nou Vulcano, Alexander, Escuder o La Maquinista.
L’any 1838 el capità general baró de Meer va autoritzar que s’aixequen un pis més i l’any 1868, un cop acabada la jurisdicció militar, el governador civil va permetre que els edificis cresquessin en una nova planta. Quatre anys més tard, el 1872, era l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet el que autoritzava una cinquena planta. D’aquesta manera, els edificis de La Barceloneta van anar creixent i l’any 1930 hi havia cases que arribaven i en alguns casos superaven les set plantes.