• 
• 
• 
• 

El palau residencial de Can Ponsic, propietat de la família Sarriera i Montcada data del segle XVIII, i va ser reformat per l’arquitecte August Font i Carreras el 1892. La façana principal està emmarcada per dues torres quadrades, que acaben en cornises i merlets. La residència tenia més de cinquanta habitacions, escalinata principal de marbre que unia les tres plantes de l’edifici, capella amb vidres emplomats, cavallerisses, i estava situada en un terreny de més de cinc hectàres. El 1979 l’últim descendent de la familia Sarriera va vendre els terrenys a l’Ajuntament de Barcelona, i va cedir gratuïtament l’edifici, expressant la voluntat que Can Ponsic es dediqués a l’ensenyament musical del barri.
El 1988 l’edifici, prèviament reconstruït i reformat es convertia en la seu de la Guàrdia Urbana del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el curs 92-93 s’hi obria l’escola de música l’Arc. Al costat d’aquest edifici, una mica separada, hi ha una torre circular que podria ser una construcció dels segles XI-XII amb afegits tardans. És una torre de vigilància de l’antic camí de Finestrelles (Camí Fondo). La torre té 6 m de diàmetre. El primer pis es destinava a dipòsit de queviures i el segon era l’habitatge del vigilant. L’entrada principal era a través d’una porta, avui dia transformada en finestra, molt modificada o falsa. El tercer pis era per a la guarnició. De l’antiga estructura conserva les finestres i els merlets d’estil gòtic. Pel que sembla als vessants de la serra de Collserola que donaven al pla de la ciutat hi havia un bon nombre d’aquestes torres, de les quals queden ben poques. La de Can Ponsic és semblant a la torre del Laberint d’Horta. Segons el Dr. Joan Ferran Cabestany, podria tractar-se de la torre dita de Mossén Bernat Tarré, que a través del Baró de Balsareny arribés a la familia Alòs, el segle XIX, i fos una de les 10 o 12 torres documentades a Barcelona cap al segle XVI.

Informació extreta de la publicació "Itineraris: Sarrià: nucli antic" editada pel districte de Sarrià-Sant Gervasi l'any 2007 de l'autora M. Palau-Ribes.

En el jardí hi trobarem una font i arbres interessants, entre els quals destaquem un pi blanc singular.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat