25-10-2016
Reflexions de Gary Gardner, codirector de l'informe del 2015 del Worldwatch Institute
“La situació del Món 2015: Un món fràgil” és el títol de l'informe anual del Worldwatch Institute codirigit per Gary Gardner.
Entre altres temes es parla de l'escassetat de recursos agrícoles, el fracking, les migracions per adaptar-se al clima i el creixement econòmic desmesurat.
Algunes de les amenaces recollides són les migracions humanes per raons ambientals, la dependència de les importacions, la disponibilitat d'energia o la degradació dels oceans.
Segons les estimacions actuals, per no superar l’increment de 2 ºC de temperatura global mitjana haurien de romandre al subsòl el 80% de les reserves de combustibles fòssils. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) calcula un increment del 60% de demanda de productes agrícoles respecte al període 2005-2007.
"Cal anar més enllà del que es va a parlar a la Cimera del Clima de París" diu Gary Gardner.
Segons el Cinquè Informe d'Avaluació de 2014 del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) el rendiment dels cultius baixarà entre un 0,2% i un 2% per dècada fins a finals de segle, mentre que la demanda s'incrementarà un 14% cada dècada.
"Cal protegir les terres agrícoles. Marcar límits al creixement de les ciutats. Cal disminuir el consum de carn perquè és una forma d'estalviar cereals i aigua ".
Un altre estudi del 2014, a la revista Environmental Research Letters, comparava els canvis de dieta que calen per complir amb les directrius establertes per l'OMS. Aquests canvis disminuirien la petjada hídrica entre un 15% i un 41%, especialment en els països industrialitzats, on una dieta vegetariana reduiria el consum d'aigua un 36% de mitjana.
La falta d’aigua és ja un problema a la Xina, el nord d'Àfrica i Orient Mitjà. En tots els continents es perden o degraden sòls i el canvi climàtic incrementarà un 40% la població mundial que pateix escassetat absoluta d'aigua.
Hi ha molta relació entre sostenibilitat i canvi climàtic. Una ètica de baix creixement econòmic disminuiria les emissions de gasos d'efecte hivernacle i no es va a considerar a París. Cal anar més enllà del que allà es va a parlar.
L'Avaluació d'Ecosistemes del Mil·lenni de Nacions Unides del 2005 deia que el 60% dels ecosistemes avaluats es degraden o s’utilitzen de forma insostenible. Segons l'estudi els costos del creixement econòmic procedeixen del creixent flux de materials i energia utilitzats per mantenir aquest desenvolupament.
El més interessant és utilitzar la intel·ligència humana i buscar alternatives. Exemples són les iniciatives per compartir cotxe o llogar un vehicle per una hora si cal. Així es pot tenir el servei sense ser-ne propietari. Si es centralitzen els serveis molt demandats, i no els béns, es pot rebaixar la demanda de recursos.
L’escàndol d'emissions de Volkswagen va castigar la companyia en vendes i sancions i altres empreses van adonar-se que no val la pena fer aquest tipus de trucs.
Calen noves tecnologies que emfatitzin l'eficiència. Es pot reduir el consum d’energia a la meitat. També la política ha de canviar el seu punt de vista, ja que ara les companyies guanyen diners per vendre energia i també haurien de tenir l'oportunitat de guanyar diners per a la conservació. És un tipus de política que ha de canviar.
Article complet
“Una ética de bajo crecimiento económico disminuiría las emisiones de CO2”