02-11-2016
Vam conèixer la història dels jardins, sentir el pas de l'any i plasmar les nostres impressions al MapaB+S en forma de fotografies i relats.
Organitza’t per la
Fàbrica del Sol, en col·laboració amb les
Cases d'Oficis i el
Mapa Barcelona + Sostenible, dissabte passat vam gaudir de la primera activitat del cicle de pas de l’any als jardins del Palau de Pedralbes. En aquesta ocasió vam passejar per la història d’aquesta important col·lecció de vegetació mediterrània humida i exòtica adaptada a condicions de certa frescor i ombra. En anticipació a la
Setmana de la Ciència i amb motiu de celebrar l’Any Internacional del Mapa, els participants van omplir de sensacions de pas de l’any el punt d’interès dels Jardins del Palau de Pedralbes del Mapa B+S amb 16 fotografies i 1 relat que podeu veure
aquí.
Totes les aportacions fetes al Mapa B+S ens expliquen i traslladen a l’inici de la història d’aquests jardins que comencen com a projecte de ciutat jardí per a l'alta burgesia barcelonina de començaments del segle XX. L’entrada majestuosa, els camins sinuosos i ara una catifa d’heures ens obren un camí a textures diferents i sons que amaguen una avinguda Diagonal propera. La ciutat jardí va ser promoguda per la família Güell en terrenys de la seva propietat i urbanitzada parcialment amb la col·laboració d'Antoni Gaudí. La cessió però d’una part dels terrenys de la finca (unes 7ha) al rei Alfons XIII indiquen el fracàs relatiu d’aquesta ciutat jardí. I és a partir d’aquest moment que la Torre Güell es convertiria en el Palau Reial de Pedralbes destinat a estança del monarca en les seves visites a Barcelona.
Els jardins que veiem avui en dia són molt semblants a com van ser dissenyats per l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, aleshores director dels Parcs Públics de Barcelona.
Era un projecte de jardí eclèctic:
- en part barroc (a la francesa amb connotacions italianitzants, amb un eix central i als seus flancs dues places rectangulars de parterres, de traçat geomètric),
- en part paisatgístic (a l’anglesa, el contorn, amb racons romàntics o pintorescs, camins sinuosos i parterres arrodonits de forma irregular),
- amb estanys, brolladors, amb multitud d’estàtues i busts i vasos de terracota.
- Hi va integrar gran part de l’arbreda existent i algun dels elements decoratius anteriors com ara el safareig, la font d’Hèrcules, la pèrgola o umbracle d’arc parabòlic (aquestes dues darreres obres de Gaudí) i tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas i Sans (autor de la Font Màgica de Montjuïc).
- En el passeig transversal de til·lers hi ha l’escultura de bronze Nu, del 1930, obra d'Enric Casanovas, instal·lada però en el jardí durant la República. La creu romanesa ortodoxa de fusta també va ser instal·lada des de la remodelació de Rubió i Tudurí.
Per tancar la jornada i marxar amb un bon gust de boca, vam assaborir els fruits de la tardor com els panellets de codony. A més, i en agraimentt als participants, vam fer un sorteig d’un lot de 3 melmelades imperfectes dels
espigoladors. El projecte dels espigoladors lluita contra el malbaratament alimentari alhora que apodera a persones en risc d’exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible.
