Guia per l'urbanita sostenible: ens quedem sense antibiòtics?

22-08-2018

Des que Fleming va descobrir la penicil·lina els antibiòtics han salvat milions de vides. El nombre d’aquests fàrmacs és reduït i perdre la seva eficàcia per un mal ús és un suïcidi.

Els antibiòtics són substàncies que maten els bacteris patògens, però es poden fer resistents. Tot i fer-ne un ús apropiat i conservador es desenvolupen resistències. L'ús generalitzat i el mal ús, les accelera. Si són exposats se seleccionen els bacteris que les adquireixen. Aquestes resistències es poden transmetre, no només als descendents, sinó a altres bacteris no emparentats. Es dona així una resistència múltiple a diferents antibiòtics i es crea els anomenats superbacteris.
 
Mal ús dels antibiòtics en ramaderia
L’ús generalitzat i preventiu d’antibiòtics en ramaderia industrial és un perill de primer ordre. Les pèssimes condicions en les que es troben els aquests animals afavoreixen la transmissió d'infeccions. Per això molts ramaders, sovint sense supervisió veterinària, tracten amb antibiòtics preventivament els seus animals. Els administren amb el menjar i no de forma individualitzada. Aquest ús indiscriminat crea resistències en bacteris que després poden afectar la nostra salut.

La transmissió entre animals de granja i entre ells i els humans pot ser una font de patògens multiresistents molt perillosos.

A l’Estat Espanyol es consumeixen 3 vegades més antibiòtics que a Alemanya, el primer productor europeu de carn. Es consumeixen en elevades quantitats dos tipus d’antibiòtics vitals per a la salut humana: les fluoroquinolones i la colistina. Al 2014 l'Estat Espanyol va ser el segon que més fluoroquinolones va fer servir i el primer a aplicar la colistina, amb 36 mg/Kg de carn produïda, el triple que Alemanya i fins a set vegades el màxim recomanat per Europa. Espanya, Itàlia i Portugal són els majors consumidors segons les últimes dades de l’ESVAC, el projecte europeu per vigilar el consum d'antibiòtics en animals.
 
Mal ús en salut humana
Les principals raons de mal ús d'antibiòtics en salut humana són

• L’ús sistemàtic d’antibiòtics. A l’Estat es fan servir un 16% més antibiòtics en ingressos hospitalaris que la mitjana europea
• Diagnòstics erronis. Més de la meitat dels tractaments es consideren excessius o inadequats
• No seguir les prescripcions mèdiques. L’abandonament dels tractaments abans de finalitzar el temps indicat afavoreix les resistències

Per fer la llista de les 12 famílies de bacteris resistents més perilloses per a la salut humana i per a les que calen nous antibiòtics urgentment, l'OMS va fer servir el criteri de transmissibilitat entre animals i d'animals a persones. No es pot saber si un bacteri resistent prové de granges o hospitals, però posen en risc la salut humana. Prop de 12.000 persones van morir a Espanya entre 2011 i 2015 després infectar-se amb bacteris resistents.

Canvis legislatius
Malgrat algunes novetats legislatives, com el Real Decreto 191/2018 que estableix l'obligació als veterinaris de transmetre electrònicament dades de la prescripció d'antibiòtics a la comunitat autònoma, la realitat és que no hi ha exigència legal de fer servir receptes electròniques per als professionals capacitats per prescriure antibiòtics, és a dir, metges i veterinaris. Aquestes mancances fan molt més difícil conèixer el volum real d’antibiòtics consumits.

Què podem fer
Sempre hem de seguir les prescripcions dels professionals de la salut i mai automedicar-nos.
És convenient reduir el consum de productes animals d'origen industrial.

Més informació:
España encabeza el consumo de antibióticos veterinarios críticos para la salud humana
Una de cada diez muertes por resistencia a los antibióticos en la UE ocurre en España
Real Decreto 191/2018 sobre transmisión electrónica de datos de las prescripciones veterinarias de antibióticos veterinarios
Plan estratégico y de acción para reducir el riesgo de selección y diseminación de la resistencia a los antibióticos
Salvados: Stranger pigs

En el Mapa:
Actuacions sobre dues espècies en creixement a la ciutat i rodalies, el senglar i el gavià argentat
Guia per l'urbanita sostenible: menjar menys carn per no socarrimar-nos