05-08-2015
Thomas Brose, director executiu de la Climate Alliance, fa una descripció de l'estat actual dels pobles indígenes respecte als problemes que els afecten, agreujats pel canvi climàtic, i com les energies renovables els poden ajudar a sortir d'aquesta situació a ells i a nosaltres.
Resum d’una
entrevista a Thomas Brose, director executiu de la
Climate Alliance, la xarxa europea més gran per a la protecció climàtica. Aquesta entrevista es va fer al marc del III Fòrum del Món Local i Medi Ambient, organitzat per la Diputació de Barcelona, el 10 i 11 de març de 2015.
Actualment
1700 municipis formen part
de Climate Alliance. Els membres
es comprometen a reduir les seves
emissions i estan en coalició amb pobles indígenes de la Amazonia.
Els pobles indígenes no van provocar el problema del canvi climàtic, però si que el paeixen.
Les problemàtiques a les que s’enfronten els pobles indígenes són les mateixes que abans del canvi climàtic, però agreujades amb la nova situació.
La fragilitat de l’ecosistema on viuen, la pressió per
explotar recursos (petroli, or i altres minerals), i els
grans projectes d’infraestructures (carreteres, energètics, etc.) per traslladar la seva capacitat de comerç amb el Pacífic (Àsia) impacten a la regió amazònica i altres zones.
Treballen amb els impactes actuals, perquè els afecten ara mateix, però també amb els futurs. El canvi climàtic es deixa notar amb fenòmens extrems com
sequeres i inundacions que
han passat de succeir cada 10-20 anys a fer-ho cada 2-3 anys.
Els efectes sobre la selva amazònica són perceptibles molt lluny, per exemple a Sao Paulo (una ciutat de 20 milions d’habitants situada al sud del Brasil) pateixen falta d’aigua per la desforestació amazònica.
Altres esdeveniments a zones no amazòniques
afecten grans ciutats com la pèrdua de glaciars als Andes (Equador, Perú, Bolívia, etc.). Impacten sobre
les poblacions més
pobres, que
no tenen capacitat d’adaptació i que no contribueixen al problema.
La Climate Alliance recolza els pobles indígenes per a què mantinguin les zones de selva (el 50% de la selva és a territoris indígenes). També
potencia les fonts d’energia renovables, que en no estar sota el control de les grans multinacionals del petroli i el carbó (extracció producció, transport i distribució), són democràtiques perquè es poden produir de forma independent i autònoma. Tenen per tant un component de noves tecnologies i un component polític i social.
Els projectes que es potencien
són de tecnologia simple basada
en energies renovables.
El desenvolupament dels països pobres no té perquè passar pels mateixos processos que han passat els rics, és a dir, dependre de les energies fòssils per desprès arribar a les renovables. Poden i haurien de fer el pas
directament a les renovables. Molts
pobles indígenes viuen en els llocs
on s’extreu el petroli, però ells només
pateixen els efectes negatius, contaminació de l’aigua, de l’aire i, finalment,
no tenen accés a l’energia que prové del seu sòl. Part de la feina consisteix en mostrar com
les decisions que es prenen aquí
a Europa tenen conseqüències en altres zones del món, així com a l’inrevés. Hem d’
actuar a nivell local, però pensant a nivell global. Es parla d’un possible
pacte d’alcaldes per una energia sostenible de 6000 municipis a Europa. Seria una estructura europea que podria treballar directament amb els municipis,
sense passar pels governs estatals, i
intercanviar aquestes experiències amb altres parts del món. La dicotomia Nord ric, Sud pobre ja no és així. Les elits dels països del sud consumeixen tant com als països del nord. Hi ha països a Europa, com Romania o Hongria que tenen un nivell econòmic que es pot comparar amb països de l’Àfrica o Llatinoamèrica. Les iniciatives locals sembla que prenen rellevància sobre les estatals. El nivell subnacional és bàsic per la resolució dels problemes. Els governs sembla que o no tenen la capacitat o la voluntat política de resoldre els problemes del canvi climàtic o les dificultats financeres. De tot manera
no es pretén competir amb els governs nacionals sinó complementar les accions. Diversos països si que recolzen els governs locals com a part important del procés. En tot cas,
la implementació final sempre haurà de passar pels governs locals.
Els acords que es preveuen
per la Cop de París són molt
poc exigents en reduccions d’
emissions, i la conjuntura internacional no ajuda, amb un preu del petroli molt baix.
Aquí teniu el
video de l'entrevista que està penjada com a relat al punt del Mapa
Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibiitat