05-08-2015
El pantà de Vallvidrera és un ecosistema de gran valor ecològic, però també pateix la presència de tortugues exòtiques que han començat a ser capturades.
Primer va ser la tortuga de galtes vermelles o de Florida (
Trachemys scripta elegans) i després de la prohibició del seu comerç, li van seguir altres espècies i subespècies de tortugues aquàtiques. El cas és que
les espècies exòtiques (d'altres zones del món)
arriben en gran quantitat i algunes ho fan per quedar-se
en forma d'invasores. Es diu que una espècie exòtica
és invasora quan provoca una afectació greu sobre alguna espècie pròpia del lloc, els seus ecosistemes o els interessos humans. Les tortugues d'aigua es venen en gran nombre per regalar-les com mascotes. Aquests animals viuen força anys i es fan grans. Per aquesta raó, sovint són abandonats als estanys de parcs urbans, però també als d'espais naturals com el pantà de Vallvidrera. Fa poc s'ha descobert a Galícia un paràsit mortal per les espècies autòctones de tortugues aquàtiques i que prové de les tortugues americanes. Si aquest paràsit arriba a instal·lar-se a les nostres aigües podria suposar l'extinció de les nostres dues espècies de tortugues d'aigua dolça, la tortuga de rierol (
Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany
(Emys orbicularis).
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha encarregat al CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya)
l'eradicació de les tortugues americanes presents
al pantà de Vallvidrera i l'alliberament d'una vintena d'exemplars
de tortuga de rierol. Està previst que els treballs d'eradicació durin dos o tres mesos. La captura es fa amb trampes amb esquer que atreuen les tortugues i de les que després no poden sortir.
El pantà de Valvidrera és una massa d'aigua
molt important per als amfibis,
malgrat que ha patit reiterades
invasions d'espècies exòtiques que han reduït de forma important la seva presència. Peixos de diferents espècies, tortugues i fins i tot plantes d'aquari
han provocat la desaparació com espècies reproductores al pantà d'anfibis emblemàtics i cada vegada més amenançats. És el cas
del gripau comú (
Bufo spinosus) o
el gripau d'esperons (
Pelobates cultripes). Sobre aquesta última espècie es porta a terme des de fa 4 anys un projecte de reintroducció per la SCH (Societat Catalana d'Herpetologia) a altres sectors del mateix Parc de Collserola. Malgrat totes aquestes problemàtiques, encara
són importants les poblacions de reinetes (
Hyla meridionalis),
granota verda (
Pelophylax perezi),
granoteta de punts (
Pelodytes punctatus) i tòtil (
Alytes obstetricans). A les rodalies del pantà també es reprodueixen altres espècies com
salamandra (
Salamandra salamandra),
gripau corredor (
Epidalea calamita) i fins i tot es van introduir dues espècies de tritons autòctons, però que no vivien al Collserola, com són el
tritó verd (
Triturus marmoratus) i el
tritó palmat (
Lissotriton helveticus). A totes aquestes espècies d'amfibis els cal que
el pantà de Vallvidrera es comporti com un
estany d'aigües temporeres, és a dir, que cada any, al final de l'estiu, s'assequi. Aquest assecament és propi dels petits estanys mediterranis. És per això que estan considerats
hàbitat prioritari per la Unió Europea.
L'assecament fa difícil la consolidació d'espècies depredadores
de peixos invasors, com la gambúsia (
Gambusia holbrooki), la carpa (
Cyprinus carpio), el carpí daurat (
Carasius auratus), el peix sol (
Lepomis gibbosus) i d'altres. D'aquí que els experts aconsellin buidar el pantà per aquestes dates.
Notícies relacionades:
Ecoticias:
Empieza la erradicación de tortugas de Florida en el pantano de Vallvidriera (Barcelona)
