Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Jardins del Teatre Grec

Pg. de Santa Madrona, 38
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html


Latitude: 2.1584573
Longitude: 41.3701506



  • Parc o jardí públic
  • Parc o jardí històric
  • Ambient aquàtic continental


Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Història
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.

Biodiversitat
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.
Hi ha dos arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una lagunària, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un arbre del corall o eritrina . També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.
Hi ha diveros punts de reproducció d'amfibis.

Paisatgisme i disseny
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.

Art i arquitectura
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.

Jardins del Teatre Grec

Pg. de Santa Madrona, 38
Sants - Montjuïc / El Poble Sec
08038 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html
Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

Història
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.

Biodiversitat
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.
Hi ha dos arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una lagunària, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un arbre del corall o eritrina . També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.
Hi ha diveros punts de reproducció d'amfibis.

Paisatgisme i disseny
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.

Art i arquitectura
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.