Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Jardins de Laribal

Pg. de Santa Madrona, 2
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-laribal_99329085212.html


Latitude: 2.1557255
Longitude: 41.3690285



  • Parc o jardí públic
  • Parc o jardí històric
  • Ambient aquàtic continental
  • Fauna


Jardins mediterranis
Jardins inspirats en els jardins àrabs i dels "cármenes" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits.

Les escales del Generalife
L'aigua és l'essència del jardí, amb estanys i estanyols. Per connectar la part superior amb els Jardins Amargós es va fer una escala inspirada en la del Generalife, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per reposar i gaudir de la fresca i el so de l'aigua. En aquests estany es repordueixen amfibis

Els jardins de la font del Gat
Pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat. Són un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental.
Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres de grans capçades ho cobreix tot.

El roserar de la Colla de l'Arròs
Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs.
El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha plantades varietats antigues de rosers.

La plaça del Claustre
Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (Platanus X Hispanica) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, que també aprofita els murs d'una pedrera.

Vegetació
Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), i  pinyers (Pinus pinea), llorers (Laurus nobilis), tarongers amargs (Citrus aurantium) i xiprers (Cupressus sempervirens) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (Casuarina cunninghamiana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara).
Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (Robinia pseudoacacia) i arbustos com la troana (Ligustrum lucidum) i el pitòspor (Pittosporum tobira), el baladre (Nerium oleander) i l'evònim del Japó (Evonymus japonicus).
En testos hi són els salons (Aspidistra elatior) i els geranis (Pelargonium sp.), i a les pèrgoles, anglesines (Wisteria sinensis) i Rosa banksiae. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinalis), i espècies entapissants com l'heura (Hedera helix)

Art i arquitectura
Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia jove nua recollint-se els cabells en una trena.
El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

La font del Gat
L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí.
Joan Amich va escriure la cançó: "La Marieta de l'ull viu".

Història
Al començament del segle XX, la zona era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com ara les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, encara existent, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

L'Exposició de 1929
Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.
 
 

Jardins de Laribal

Pg. de Santa Madrona, 2
Sants - Montjuïc / El Poble Sec
08038 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-laribal_99329085212.html
Jardins mediterranis
Jardins inspirats en els jardins àrabs i dels "cármenes" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits.

Les escales del Generalife
L'aigua és l'essència del jardí, amb estanys i estanyols. Per connectar la part superior amb els Jardins Amargós es va fer una escala inspirada en la del Generalife, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per reposar i gaudir de la fresca i el so de l'aigua. En aquests estany es repordueixen amfibis

Els jardins de la font del Gat
Pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat. Són un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental.
Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres de grans capçades ho cobreix tot.

El roserar de la Colla de l'Arròs
Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs.
El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha plantades varietats antigues de rosers.

La plaça del Claustre
Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (Platanus X Hispanica) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, que també aprofita els murs d'una pedrera.

Vegetació
Hi ha pins blancs (Pinus halepensis), i  pinyers (Pinus pinea), llorers (Laurus nobilis), tarongers amargs (Citrus aurantium) i xiprers (Cupressus sempervirens) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (Casuarina cunninghamiana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers de Lambert (Cupressus macrocarpa) i cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara).
Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (Robinia pseudoacacia) i arbustos com la troana (Ligustrum lucidum) i el pitòspor (Pittosporum tobira), el baladre (Nerium oleander) i l'evònim del Japó (Evonymus japonicus).
En testos hi són els salons (Aspidistra elatior) i els geranis (Pelargonium sp.), i a les pèrgoles, anglesines (Wisteria sinensis) i Rosa banksiae. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (Lavandula angustifolia) i el romaní (Rosmarinus officinalis), i espècies entapissants com l'heura (Hedera helix)

Art i arquitectura
Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia jove nua recollint-se els cabells en una trena.
El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

La font del Gat
L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí.
Joan Amich va escriure la cançó: "La Marieta de l'ull viu".

Història
Al començament del segle XX, la zona era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com ara les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, encara existent, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

L'Exposició de 1929
Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.