Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Guia per l'urbanita sostenible: gas? vols dir?

28-08-2018

La transició energètica dels combustibles fòssils a les energies renovables ha de passar forçosament pel gas?

L’ús de combustibles fòssils és la principal causa de l’efecte hivernacle. El gas natural o metà ho és, i té 86 vegades el potencial d'escalfament del CO2 en els primers 20 anys de vida. En la seva combustió, tot i emetre menys gasos d’efecte hivernacle (GEH), no els elimina i les fuites  en el seu transport i consum són molt importants i menystingudes.

L’aposta europea pel gas natural va en contra de l’Acord de París. Invertir-hi vol dir sotmetre’s al seu consum i els esdevenirs geopolítics dels països productors. Hem de renunciar al gas com a font d’energia industrial i domèstica i com a combustible de transport.

La planificació  a la UE la fa l’ENTSO-G, un organisme format pels operadors de les xarxes de transport de gas. Aquestes empreses decideixen quines infraestructures calen i seran les que les construiran, en un clar cas de conflicte d'interessos.

A Europa hi ha molts Projectes d'Interès Comú (PIC) relacionats amb el gas com gasoductes, terminals de gas natural liquat (GNL), magatzems, xarxes de distribució ... que tenen tràmits abreujats d'aprovació i de finançament públic europeu, o que es repercuteixen a les factures del gas.

Hi ha moltes infraestructures gasístiques molt impactants en projecte o executades a l’Estat Espanyol, com el magatzems Castor (aturat) o Doñana, el gasoducte MidCat, les centrals de cicle combinat, les plantes de regasificació del Musel (Gijón) i Mugardos (Ria de Ferrol) o el projecte de la Granadilla (Tenerife), i molts permisos de fractura hidràulica (fracking).

L'Estat és clau en l'aposta pel gas, per proximitat amb el nord d'Àfrica i en tenir la major capacitat de regasificació de tota Europa, amb el 35% del total. Les regasificadores espanyoles estan sobredimensionades i mai han superat el 40% de la seva capacitat. Per fer-les rendibles aposten per connectar-se amb Portugal i França, i per l'ús del gas com a combustible de transport.

Enagás promou el MidCat, un gasoducte de 227 km a través de la frontera França - Espanya i que forma part del STEP (South Transit East Pyrenees). Podria transportar 7.500 milions de m3/any de gas en els dos sentits, tindria 1.250 km de canonades (800 km a França i 450 km a Espanya). Amb una inversió de 3.100 milions € està prevista la seva finalització pel 2020. Un informe independent encarregat per la Comissió Europea a la consultora Pöyry diu que quasi no hi hauria flux de gas entre els dos països i encariria la factura.

Naturgy (Gas Natural Fenosa), ha signat un contracte de 20 anys per importar gas natural liquat de l’Àrtic rus. La planta regasificadora de REGANOSA (Ferrol) ja ha rebut vaixells. També Iberdrola, Naturgy i Endesa han signat contractes a 20 anys amb empreses americanes per al subministrament amb metaners de gas provinent de Fractura hidràulica (fracking).

Està per veure quins de tots aquests projecte es duran a terme.

Més informació:
Aturem el fracking. Millor vius que fòssils
El gran proyecto de gas de la UE podría ser más contaminante que el carbón
La epopeya del gas ruso hasta España
Gas y fracking
L’impacte del MIDCAT un nou gasoducte creuant el Pla de l’Estany

Al Mapa:
El Gas Natural Liquat com a combustible marítim
El gas com a combustible redueix la contaminació?
Creuers, els monstres contaminants
L'aire que respirem és tòxic
 

 
 
 

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Darreres Fotografies

Darrers Relats