Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Creuers, els monstres contaminants

18-01-2018

Els creuers produeixen grans beneficis econòmics per a les multinacionals i repercuteixen els costos ambientals i socials sobre les poblacions locals i Barcelona n'és un exemple.

Barcelona és el 1r port de creuers d'Europa i 4rt mundial. Al món s’ha passat de 9,3 milions de creuristes/any al 2003 a 23,2 milions al 2015, i s’arribarà als 33,5 milions al 2026. Hi ha discussió sobre els beneficis econòmics locals i els perjudicis socials i ambientals. Dins dels creuers hi ha oferta d’oci. Molts passatgers ni desembarquen, i els que ho fan, contracten les activitats a les navilieres. L’11 de setembre passat van arribar a Barcelona 28.110 creueristes. Inunden barris del port i zones turístiques, com la Sagrada Família i potencien la gentrificació per turisme.

És una activitat de capitals internacionals que aclapara beneficis i externalitza costos socials i ambientals. Segons l'Organització Mundial del Turisme, el 88% de l'oferta mundial és de 3 companyies: Carnival Corporation & PLC, Royal Caribbean Ltd i Star Cruises. Sovint els vaixells es registren en paradisos fiscals i utilitzen banderes de conveniència per evitar normatives laborals i ambientals i evadir impostos.

Un creuer mitjà (de 2-3000 passatgers) gasta l’energia de 12000 cotxes, i fa servir un fuel prohibit a terra 100 vegades més tòxic que el dièsel d’automoció i amb 3.500 vegades més sofre.

L’Harmony of the Seas, el creuer més gran del món, ve els diumenges a Barcelona, ​​el seu port base. Té capacitat per a 10.800 passatgers i instal·lacions d'oci grans consumidores d'energia. Gasta un 35% més que els creuers antics, uns 2.500.000 l de fuel/dia.

Els creuers segueixen la costa pel que afecten més la salut i ecosistemes que els vaixells que naveguen en ultramar. A port cremen fuel per mantenir les seves instal·lacions. Segons dades del Port de Barcelona del 2013 es van emetre 5.548,8 tones de NOx i 505,68 tones de PM10, el 46% i el 52% de les de la ciutat. Més del 90% són dels vaixells. Alguns creuers porten netejadors de gasos ineficaços per a les perilloses partícules ultrafines. L’Harmony of the Seas el té, però sense filtres de partícules.

Sovint les aigües residuals s’aboquen a alta mar amb impactes sobre la salut i l’ambient. Barcelona incompleix els llindars de la UE de qualitat de l'aire, més permissius que els de l'OMS, el que afecta més a nens i gent gran. Estudis de l’ISGlobal estimen que a l'àrea metropolitana de Barcelona s’evitarien 3.500 morts/any si l’exposició a PM10 fos màxim la de l'OMS (20 mg/m). Hi ha oberts dos processos d'infracció a Europa el que obliga les administracions a reduir les emissions del port. La Plataforma per a la Qualitat de l'Aire va pressionar per a que el Port presentés la seva estratègia en la 4a reunió de la Taula de Qualitat de l'Aire de la Conurbació de Barcelona al 2015. Les actuacions principals van ser:
 
  • Bonificació a les naus més netes. Els impostos sobre les emissions són efectius per reduir-les. S’hauria d’exigir, com fan al ports del Nord d’Europa, l’ús de combustibles menys contaminants (el doble de cars que el fuel pesat) i de filtres de partícules i catalitzadors per reduir òxids de nitrogen.
  • Subministrament de gas natural liquat (GNL). En tot el món només cent vaixells utilitzen GNL. Els creuers assoleixen una vida útil de 40 anys, per la qual cosa no incidirà a curt i el mitjà termini.
A Barcelona s’ha descartat pel seu cost l'electrificació dels molls perquè els vaixells es connectin.
Calen models de contaminació atmosfèrica per limitar les activitats del Port si es demostra l’afectació a la salut. Manca una regulació internacional del sector dels creuers i el marítim en general. S'estima que les emissions en els ports es multiplicaran per 4 fins al 2050.

L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire es relacionen amb d'altres de la Mediterrània per compartir experiències i cercar un front comú. També es vol que els ajuntaments defineixin la política de creuers. Cal regular aspectes econòmics, fiscals, socials i ambientals; i establir límits en la mida i el nombre de creuers segons la capacitat de càrrega de la ciutat.

Més informació aquí.

53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568
5528f8a40a92f4711a8b456a

Darreres Fotografies

Darrers Relats