Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

El panga, un peix molt polèmic

08-05-2018

Els baixos preus el van popularitzar, però la por a que estigui contaminat l'han desacreditat, tot i que les administracions ho neguen. La polèmica està a la taula.

El panga (Pangasius hypophthalmus) és un peix molt utilitzat en aqüicultura. És un dels més consumits a Europa pel seu baix preu, però últimament ha caigut en descrèdit. El panga, la carpa i la tilàpia són espècies en entredit amb creixement més gran en aquest sector.

Els factors afavoridors del consum de panga:
  • Baixos preus, en bona part per explotació dels treballadors.
  • La facilitat de cultiu en ser omnívor. Els pagesos que cultivaven arròs tradicionalment feien servir les restes de collita per alimentar pangues, una mica com el que es feia amb el porc a Europa. Des d’aquí s’ha passat al cultiu intensiu en substitució de l’arròs. Suporta densitats molt altes que el fa apte a la producció intensiva.
  • L’alta productivitat. Per alimentar els peixos de piscifactoria es fan servir farines de peix capturat. Les espècies carnívores tenen baixa conversió d’aliment en carn. El panga té rendiments molts superiors al salmó i sobretot a la tonyina.

Però en contra s’addueix:
  • Es cultiva molt al Mekong, un dels rius més contaminats del món, i hi ha risc que contingui metalls pesants i pesticides. És el cas del mercuri, trobat per sota dels valors permesos, però en ser un producte bioacumulable, un consum freqüent podria ser perniciós, especialment en nens, raó per la qual moltes AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) demanen la seva substitució als menjadors escolars. Serunión, empresa líder de càtering de menjadors escolars, l’ha tret dels seus menús. S’ha detectat trifluoralina, herbicida prohibit a la UE. Les autoritats sanitàries (Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Ministeri de Sanitat) diuen que són alarmes infundades.
  • Grans consums d’antibiòtics i altres medicaments en la producció intensiva. L’abús de antibiòtics contribueix a crear microorganismes resistents, a banda de possibles afectacions als consumidors en forma d’al·lèrgies, intoleràncies,...
  • Grans impactes ambientals sobre manglar, ecosistema de grandíssim valor i en regressió a nivell mundial.
  • La producció intensiva genera molts residus en forma d’aliments no consumits, femtes i restes de medicaments que s’aboquen al medi. Per això Carrefour i El Corte Inglés l’han deixat de comercialitzar.
  • Menys valor nutritiu que altres espècies de peix. En proteïnes només 9,9% en pes, front al 17% del bacallà, o el 23% de la tonyina. Respecte a greixos poliinsaturalts el contingut en Omega 3 és molt més baix que en espècies pescades (condicionat per l’alimentació).
  • El transport a llargues distàncies fa que el balanç de producció de CO2 sigui molt elevat amb una gran petjada ecològica en forma de consum de combustibles fòssils.
  • El panga està amenaçat en estat salvatge per les captures per engreix en granges.
Malgrat tot l’exposat WWF considera que el problema no és del panga, sinó de la manera en que es cultiva. Recomana consumir-lo amb certificació ASC. Si es fes una aqüicultura sostenible: substitució d’antibiòtics per prebiòtics i probiòtics, eliminació de paràsits amb peixos netejadors, recirculació de les aigües amb animals filtrants com musclos i petxines i posteriorment algues, o fins i tot sistemes combinats d’aqüicultura i agricultura (FAO) podria ser una producció acceptable des del punt de vista ecològic i amb potencial per reduir la malnutrició en zones endèmiques.

Més informació:
"Sin mala espina" Guia de consum responsable de peix i marisc d’Ecologistes en Acció
La ruta del peix
Guia del pescado
Panga: ¿se puede o no se puede comer?
Peix al plat


 

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Darreres Fotografies

Darrers Relats