06-07-2016
Guia de consells sobre quin peix i marisc consumir per preservar la salut, el medi ambient i la sostenibilitat de les pesqueries.
La guia es basa en fitxes de les 71 espècies més consumides. S'han consultat molts estudis cientificotècnics sobre la biologia de les espècies, estats de poblacions, impactes de les pesqueries, o de la aqüicultura.
S’estima un consum de 45 Kg de peix/persona/any i que 2 de cada 3 peces de peix que consumim procedeixen d’aigües extracomunitàries. Segons la Comissió Europea el 39% de las poblacions de peixos avaluats a l’Atlàntic estan sobreexplotades, valor que puja al 95% en el Mediterrani i Mar Negre.
La majoria de les embarcacions espanyoles (77%) són artesanals, és a dir, fan servir tècniques tradicionals: marees menors a les 24 hores, dins dels límits del mar territorial, generalment properes a la costa, i amb vaixells inferiors als 12 metres d'eslora. És la de menor impacte ambiental, amb pocs descarts, sense malmetre el fons marí, amb poc consum de combustible i amb major ocupació laboral i arrelament cultural.
L’aqüicultura és el sector de producció d'aliments amb el major creixement a nivell mundial i, en l'actualitat, produeix prop de la meitat del peix i marisc consumits al planeta. La producció aqüícola de peixos al món, està fonamentada en peixos herbívors i d'aigua dolça, mentre que a Europa són peixos alimentats amb oli i farina de peix per produir un producte de luxe sense relació amb la solució de la fam al món.
Alguns dels impactes derivats de l'aqüicultura són:
- Restes de menjar, excrements, medicaments, antioxidants ... etc. que contaminen l'entorn.
- La cria d'espècies carnívores provoca la pesca de peix per servir d’aliment. És el cas del llobarro, orada, reig, llenguado, rèmol, salmó , tonyina vermella, llagostins ....
- Moltes són granges d’engreix, però no de reproducció, pel que s’han de capturar larves o immadurs per exemple amb la tonyina vermella, angules, panga ...
- En països en via de desenvolupament es privatitzen i desforesten grans extensions de mangle pel cultiu de la tilàpia, llagostins, panga ...
- Les fuites d'individus provoquen efectes genètics i ecològics a les poblacions salvatges. Cas del salmó, anguiles, truites, daurades ...
- Impacte paisatgístic i greus conflictes en les comunitats costaneres com passa amb el cultiu de llagostins tropicals, salmó, reig ...
Les autoritats sanitàries aconsellen ingestes mínimes de peix per raons de nutrició i ingestes màximes per raons de toxicitat, a causa dels contaminants que poden acumular-se en algunes espècies. Els més abundants són les dioxines, els PCB i els metalls pesants com el mercuri, arsènic, plom i cadmi. Són contaminants bioacumulatius. Quan els animals els ingereixen, queden fixats en el seu cos (les dioxines i PCBs en el seu greix). Els organismes que mengen plàncton ingereixen els tòxics de l'aigua i el plàncton, els que es mengen a aquests peixos o crustacis, ingereixen els de l'aigua més els acumulats en les seves preses, i així successivament fins arribar al nostre organisme. Els peixos de piscifactoria tenen més greix, pel que acumulen més tòxics que els salvatges agreujat per antibiòtics i altres tipus de compostos derivats del seu cultiu. Cal reduir el consum de peixos com la tonyina, peix espasa, caçó, lluç de riu, panga o perca als dos grups de risc (dones embarassades i infants) donats els valors de metilmercuri que hi presenten. La resta de peixos no ha de ser motiu de preocupació per a la salut.
S’ha d'optar pels productes frescos i de temporada disponibles a les botigues tradicionals, sempre que estiguin etiquetats correctament, amb preferència de la qualitat sobre la quantitat i diversificar al màxim el nostre consum, per disminuir la pressió sobre les espècies més populars. N'hi ha centenars d'espècies aptes per a consum!
Una opció molt recomanable és el projecte
Peix al Plat, que figura al
Mapa.
Més informació:
Al web
Sin mala espina
A web de Greenpeace:
¡Victoria: Logramos poner coto a la pesca de arrastre!
Reportatge:
Redes que dañan: impactos socio-ecológicos de los atuneros vascos en el océano Índico
