Passejades 22 Mou-te pel clima: Caminant per la natura a la ciutat: els jardins de butxaca del barri de Gràcia

31-08-2022

La  natura és essencial per a una ciutat saludable i resilient davant l’emergència climàtica. Amb aquesta passejada fem un recorregut per un mosaic de petits espais verds, que són or en un barri compacte com el de la Vil·la de Gràcia 

Comencem a l’amfiteatre de la Plaça Lesseps notant les transformacions al llarg de la història d'aquest indret, bressol del barri de Gràcia, on, hi havia boscos, i camps i algunes masies disseminades. Avui segueix sent zona de pas, animada, transitada…i, sorollosa, on juguen infants, es reuneixen joves i gent gran gaudeix de l’aire lliure.
Malgrat que la reforma de la plaça ha aportat un nou ajardinament, l’atmosfera sonora de la plaça ens neguiteja. Aviat ens endinsarem en carrers  més tranquils, sense deixar de ser al cor d'uns dels barris cèntrics de la gran ciutat. És el primer impacte que rebem: el contrast entre el brogit de la ciutat i la calma que busquem.

De seguida, agafem  el carrer de Santa Perpètua. Que variada és la ciutat, i que diferent és caminar pel carrer de dalt o pel de baix….La veïna o el veí del 4 pis d'un edifici de 8 plantes ens regala gairebé en solitari un vistós balcó verd i florit., com molts altres que ens anirem trobant al llarg del recorreguts…Gràcies, li diem en passar. És el teu balcó, però el gaudim tots.
On és el límit entre allò que és meu i allò que és de tots, quan parlem de natura urbana? Ens imaginem aquesta passejada a vol d’ocell, perquè la natura és una, sigui qui sigui qui en tingui cura, i un bé comú a la ciutat…

I aleshores, al C/ Verdi 154, l'Imma ens obre les portes del seu jardí privat, al que ella dóna vida comunitària: el De Ver-di.  És un petit jardí amagat i espai creatiu ple de tresors vegetals, artesanals i artístics. En sorprèn la seva bellesa, i l'esperit i sensibilitat de la seva propietària que recupera objectes especials per lluir-los en aquest racó tan singular i vinculat amb la natura. 
Aquí recordem la importància que té el verd privat  en la configuració de la natura urbana de Barcelona i la capacitat que tenim els ciutadans de preservar, enverdir i transformar el paisatge urbà que ens envolta. Vols que figuri De Verd.di al Mapa Barcelona+Sostenible? Adéu Imma, tornarem.

Ens reunim davant la cigonya. La cigonya en forja en una finestra del Passatge Frigola, com trobarem també altres motius naturals ornamentals més endavant. Com ens agrada als humans de la natura fer-ne art, i amb l'art, recrear la natura.
També ens agrada saber, classificar i mapar el que és valuós per a nosaltres. I, en aquest punt, expliquem què és el Mapa Barcelona+Sostenible i les utilitats que pot tenir la seva app. Entre molts altres, ens facilita integrar la natura en els nostres desplaçaments per la ciutat, per caminar pel verd com ho estem fent amb aquesta passejada.

Uns nens que canten és el següent punt d’aturada als Jardins Mestre Balcells. Són l’escultura en homenatge a Joan Balcells, fundador de l’Orfeó Gracienc. Abans que hi fos el jardí, assajaven a una caseta aquí ubicada. 
Aquest parc, tot i que tenir petites dimensions, és el més gran de la Vil·la de Gràcia. La brigada de jardineria estan fent tasques de manteniment i la gran palmera de Canàries que van haver de tallar està tornant a brotar. Tot i això, aquesta tarda de calor els hi falta vida als arbustos, als rosers, a l'eritrina de flors de corall... 
Ens refugiem a l'ombra de les moreres, on, aquí sí, la sensació és força més agradable. Perquè com la dels arbres, d'ombra, no n'hi ha cap. Per això, els jardins són refugis climàtics, expliquem. Per als humans i per a totes les espècies amb les que convivim. Refugis on respirar, descansar, desconnectar i reconnectar, llegir, fer esport….i, clar,  reunir-se, jugar….
Amb l’ajuda de l’Atles de Biodiversitat de Barcelona, repassem la diversitat d’ocells que fan niu en aquesta zona, per la sorpresa d’alguns dels participants.

Creuem la Plaça del Nord caminant sobre una catifa de flors grogues de les tIpuanes. "Aquests arbres van ser la meva salvació durant el confinament" ens explica una veïna. Com n'és de diferent la sensació de caminar per un carrer amb arbres a un que no en té. A l'estiu tens frescor, a l'hivern deixen passar el sol, i sempre donen vida, connexió amb la natura...

Baixem pel c/ Alzina i passem per davant dels Jardins de Manuel Torrente, un espai que voldŕiem despavimentat i molt més frondós, però al capdavall és un altre jardí de butxaca de Gràcia, en el que un sol arbre és un veritable tresor.

Seguim la conversa mentre fem camí i aleshores la veiem, ella, la gran alzina. D'entre els arbres que tant ens donen a la ciutat, hi ha aquells que ens criden, ens aglutinen i ens inspiren. L'alzina de Gràcia és un arbre majestuós i centenari, que va ser protegit, junt amb l’espai de jardí que l'envolta, per la mobilització social.
L'espai va estar a punt de desaparèixer per construir nous edificis, va estar tancat, i avui el col·lectiu de veÏns i veïnes que el va rescatar, Salvem l’Alzina, en té cura. A la sortida de l'escola s'omple d'infants i famílies, una mica més tard s'hi apropen els adolescents. S'hi pot venir a fer voluntariat per treballar al jardí i hi ha assemblea cada dos dimecres. Veure com l'espai està viscut i visitat és la prova més gran de com de necessària era la reividindicació de preservar-lo.

Aquesta no és l'única lluita veïnal. Seguim el nostre itinerari, i anem trobant escocells ajardinats - els del C/ Encarnació començats per un nen i el seu pare en el seu camí a l'escola. Ens serveix per explicar el projecte “Cuida l’escocell” que també ha nascut gràcies a la demanda social.

I, finalment, arribem al Jardí del Silenci. Creuar la tanca d'aquest equipament cívic a l’aire lliure, com l’anomenen, és entrar realment a un santuari. Un oasi de verdor, de glicines centenàries, de flors, d'ocells i papallones i del brollar de l'aigua de la font. Ens acullen amb amabilitat extrema i ens expliquen la seva història i la seva lluita -força més prosaica que la poesia que avui emana del lloc-, per salvarguardar aquest espai comunitari.
Assegudes al jardí, gaudint de la bellesa i la serenor que ens aporta aquest extraordinari espai naturalitzat entre edificis, notem com la nostra energia i les nostres cares han canviat. "He desconnectat dels pensaments negatius, ara tinc més perspectiva”, “'m’he anat calmant al llarg de la passejada i ara se m'escapa el somriure" diuen algunes participants.

I seiem juntes i ens proposem fer un relat col·laboratiu del que hem viscut.
Hem fet “un passeig gradual del soroll al silenci”, d’una gran plaça enverdida però pavimentada plena de cotxes, passant per un mosaic de petits espais fins arribar a la quietud d’un jardí comunitari que convida a la interioritat i a sentir que som natura nosaltres també. “Ens emportem “silenci, pau i tranquil·litat”. 
I és que “necessitem natura per viure a la ciutat”, perquè ens aporta el més elemental: oxígen, ombra, ens ajuda a rebaixar el soroll, ens permet fer activitat física, però també ens facilita millorar l’estat d’ànim, ens ofereix espais de trobada i fins i tot un sentiment de meravella i de pertinença…
Ha estat “una passejada amb espais sorprenents, inspiradors i emocionanats, no només per la natura que hi ha sinó per la vinculació de les persones amb el verd. Així compartim també la gratitud que sentim "per tots els que lluiten per defensar i fer créixer la natura en l’entorn urbà, que, en molts casos, ha estat crucial  per a la conservació del patrimoni natural de Barcelona.
“Necessitàvem trepitjar terra!” diuen. Som conscients que vivim en gran una ciutat però  que tots els barris tenen racons i jardins de butxaca. "La vida de Barcelona és molt ràpida, anem amb pressa i cal saber-se aturar. Aquesta passejada et permet focalitzar la mirada en la vida natural que t’envolta i veure detalls en els que no t'havies ni fixat." Estem d’acord que “el punt de partida del viatge pel món és a la teva pròpia ciutat”.
Per últim, compartim també l’emoció que ens desperta la dedicació perseverant de molts veïns i veïnes per plantar als escocells dels arbres del carrer, la il·lusió per canviar el paisatge, concentrada en 1 simple m2 de terra, un símbol de la promesa d'una ciutat millor.
Com diu la Tuni del Jardí del Silenci  "No es pot explicar la felicitat que aporta cuidar el jardí”…sigui quin sigui…