No volia viure una vida a les fosques i patint la calor

21-11-2021

Va ser un d'aquells dies com molts altres, segur que ja sabeu de quins dies parlo. Un d'aquells dies en què prefereixes quedar-te sota les cobertes o no haver de preocupar-te de res i arreglar-ho tot girant-te a l'altre costat del llit.

Ja fa molts anys que m'arrossegava amb aquest tipus d'actitud, al final, no era una qüestió que em preocupava. Què podria haver fet mai pel canvi climàtic i la protecció del medi ambient?

Però sobretot a qui li importen aquestes coses quan la gent no té feina estable, no pot pagar les seves factures a finals de mes i ha de fer front a pandèmies i malalties cada cop més estranyes?

Era còmode seure al sofà, fer clic als botons del comandament a distància i veure una nova sèrie de Netflix o perdre's durant diverses hores veient vídeos al meu smartphone. No són aquests els beneficis del progrés dels que es parla tant?

Estava cansat de veure pantalles il·luminades a les fosques amb l'aire condicionat a tota velocitat per salvar-me de la calor.

Mentrestant, els grans de la terra van organitzar reunions que anomenen com "COP" per arribar a acords sobre com havien de salvar el món, el meu món. Va ser llavors quan em vaig adonar que havia de fer alguna cosa. A partir d'aquell dia, tots els dissabtes a la tarda, mentre els altres anaven al bar amb els amics a prendre una cervesa, jo vaig anar a la biblioteca i vaig llegir i estudiar durant hores i hores buscant una solució als problemes ambientals. Unes hores abans que la Torre Mapfre quedés completament coberta d'aigua vaig tenir la solució, tard però una vegada més la humanitat havia aconseguit salvar-se. Sota l'aigua.