12-10-2021
El Parc del Riuet
Aquest bonic indret, on les cotorretes pitgrises i els coloms s’apropen, amaga una història interessant.
El Parc del Riu, n’hi deia jo. Bé, gairebé tot el barri l’anomena així, tot hi ser la Plaça de Les Corts. En visc ben a prop i el faig servir de lloc de pas per anar a molt llocs. També gaudeixo de seure-hi una estona i admirar la fauna que l’envolta. El so de l’aigua em relaxa i l’espai verd m’acompanya.
Doncs aquest riu, resulta ser rialla pels meus amics de fora de la ciutat quan els hi mostro. Sempre dient “a això li dius riu?”. Potser tenen raó, és petit, així que li diré “riuet”.
Vaig pensar que la possible confusió que despertava al dir que vivia vora el Parc del Riu s’esfumaria. Però no. Riuet es veu que tampoc era adequat i les rialles continuaven igual.
Un dia assegut en aquest controvertit parc, que per a mi mai ho havia estat, vaig reflexionar sobre el perquè de tan rebombori.
No porta aigua un riu? No s’hi acosten els animals a beure-hi? No hi ha flora al voltant d’aquests? I quina diferència hi veuen que jo no veig?
Potser que la llera és de ciment. Potser que és artificial. Potser que la flora està plantada i no és una vegetació típica de ribera. Potser que no desemboca al mar.
Tot i tants “potsers”, a mi em segueix semblant que compleix varies de les funcions que compliria si fos natural. Trasllada aigua d’un lloc a un altre, té un cabal, hi ha vegetació i fauna, i és un espai de calma enmig de la ciutat.
El jutjarem per tot el que no és? o pel que no pot fer? Jo diria que no. Almenys jo no.
Així que seguirà sent el parc del riuet per mi, no per no haver-ho reflexionat suficient sinó pels seus propis mèrits.