30-08-2021
Sempre intento fer aparadors sostenibles, amb elements reciclats, però el complicat és fer-ne un que no generi cap residu, i aquest ha estat el proposit per a mi des de que vaig aixecar la persina el juny 2020, i puc dir que no només és possible, però també, a vegades, tenen premi. La Festa Major de Gràcia és coneguda pels seus guarnits amb elements reciclats, com diaris o ampolles de plàstic, però com aquests elements es manipulen amb coles i pintures, malauradament acaben al contenidor gris la gran majoria. Per tant, les festes són sostenibles per reciclar però no a l'hora de generar residu al desmuntar el guarnit.
És per aquest motiu que aquest any, la meva proposta pel concurs de portalades i aparadors de comerços havia de ser reciclat+residu zero, per demostrar que és possible guarnir fent ambdues coses. Vaig decidir no fer servir els elements típics, com cartró i ampolles de plàstic. Tenia materials naturals com troncs i branques, i d'altres que utilitzo a la meva botiga-taller com cabdells de llana que m'havien portat veïnes del barri mesos abans ja que no les volien llençar i les podia aprofitar en els tallers de reciclatge. Una d'elles em va dur puntes de la seva mare. Tenia també unes boles i neteja pipes per les manualitats. "Pensa que pensaràs, i un guarnit sostenible, reciclat i de residuo zero faràs" Dit i fet. Les 'Pqno... aranyes amb Gràcia' són cabdells de llana on la resta d'elements estan agafats sense cola, per tant, a l'hora de desmuntar, es separen totes les parts i es desen per crear un altre aparador o taller. Cada aranya té la seva personalitat i fa que l'aparador no sigui només vistós pels colors, però també entretingut i original. Tant, que ha guanyat el primer premi d'honor en la categoria de portalades i aparadors de comerços.
Cada quinze dies canvio els dos aparadors que tinc i si ja és un repte pensar què i com posar els productes, és encara més fent servir materials que no generin residu. Fer-ho té la seva recompensa, tant pel resultat, com pel medi ambient, i no oblidem pas la butxaca.
Jéssica de Pqno