Gestió ecològica i naturalització de la ciutat de Barcelona

14-12-2020
En el marc de la presentació del projecte de Gestió ecològica i naturalització de la ciutat de Barcelona presentat recentment  ...

La ciutat de Barcelona compta amb un seguit de zones d'interès natural com Montjuïc, Tres Turons i el vessant de solell de Collserola, en les quals hi destaca la presència d'un tipus de vegetació pròpia de la regió mediterrània. Prats secs d'albellatge (Hyparrhenia hirta) i llistonars (Brachypodium retusum), matolls de siscall (Salsola vermiculata) i de salat blanc (Atriplex halimus), comunitats forestals ben conservades com algunes pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) o de pi pinyer (Pinus pinea), bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia) o esbarzers (Rubus ulmifolius), ginestars (Spartium junceum), entre d'altres, en són un bon exemple. La importància d'aquests espais en un entorn urbà es pot considerar des de molts punts de vista. Són l'hàbitat d'una gran diversitat de flora i fauna i també desenvolupen un paper important com a zones donadores de biodiversitat a la trama urbana de la ciutat. 


En el marc d'aquest projecte, s'han definit les Zones d'Interès Natural (ZIN) de la ciutat que, a grans trets, són comunitats comunitats naturals o seminaturals, que conformen un hàbitat especialment favorable per a la flora i la fauna amb dominància de la vegetació pròpia d'aquesta comunitat, la qual es manté en bon estat de conservació. La vegetació exòtica invasora o els elements vegetals provinents de la jardinera ornamental de la ciutat són poc representatius en relació al conjunt. 

Aquestes ZIN s'estan actualment introduint als programes de gestió de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i tenen un manteniment associat de mínima intervenció. A títol d'exemple, aquestes ZIN de naturalesa herbàcia es desbrossaran cada 3 anys. S'evitaran, així, els desbrossaments generalitzats en plena època de floració i nidificació de la fauna.   

D'altra banda, cal posar en valor els espais oberts herbacis els quals tenen un valor ecològic de primer ordre en termes de biodiversitat. Aquests espais oberts tenen associada una biodiversitat pròpia i característica. Quan es treballa amb l'objectiu d'incorporar la natura a la ciutat és important tenir en compte que la gestió dels espais verds de la ciutat ha de promoure el mosaic d'ambients. És a dir, que la ciutat contingui diversitat d'hàbitats. Per això, en alguns casos, és necessari aturar la successió de la vegetació per afavorir la presència d'altres hàbitats d'interès (que cal posar en valor) més enllà de les comunitats forestals.