Espais periurbans i alternatives d'ordenació, regulació i gestió

16-09-2015

L'informe Espais periurbans i alternatives d'ordenació, regulació i gestió ha estat elaborat a proposta de la Comissió de Seguiment de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, fruit dels debats celebrats sobre aquesta matèria.

En un escenari d'incertesa urbanística i conflicte en els usos del sòl els espais periurbans suposen una càrrega econòmica, social i ambiental per a les administracions locals.

En base a aquest plantejament, la Comissió de Seguiment de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va proposar elaborar-ne un informe.

El document Espais periurbans i alternatives d'ordenació, regulació i gestió ha estat elaborat com a treball de final del Màster en Planificació del Territori i Gestió Ambiental per l'estudiant Santiago Hernández Puig (Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de València).

El present informe té el seu origen en la petició per part de diversos ajuntaments membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat de l'elaboració d'unes línies alternatives de gestió dels espais periurbans des de l'àmbit local. Aquesta demanda ve motivada per un escenari d'incertesa urbanística i conflicte en els usos del sòl que provoca que aquests espais suposin una càrrega econòmica, social i ambiental per a les administracions locals. Un primer esborrany del document, del qual s'han mantingut alguns punts en la nova proposta d'índex, va ser elaborat per l'estudi Jornet, Llop i Pastor.

Amb la indefinició urbanística que caracteritza avui als espais periurbans, molt condicionada per les dinàmiques immobiliàries, ens trobem que molts d'ells no compleixen una funció com a actiu públic per al bé comú. En la conjuntura actual, de recessió de les economies familiars i constant pèrdua de sòl agrícola productiu, es considera fonamental que l'administració actuï de manera decidida mitjançant una millor regulació i gestió que permeti incorporar aquests espais com a instrument de dinamització local en un context de resiliència ambiental.

Aquesta incorporació es podria ajustar segons diferents horitzons temporals, relacionats amb els agents de canvi implicats en el procés. És a dir, es podria resoldre només el "mentrestant" urbanístic a curt termini a l'espera d'una hipotètica recuperació dels mecanismes urbanitzadors de la darrera dècada o, d'una manera més ambiciosa i desitjable, aspirar a modificar els factors estructurants de la legislació urbanística i dels processos urbanitzadors que afavoreixen la generació d'aquests espais disfuncionals. En qualsevol cas, i en el context del debat existent actualment sobre aquest assumpte, el primer dels horitzons podria induir directament al segon per l'assimilació i valorització d'aquests espais per part de la ciutadania, que generaria amb posterioritat una oposició a segons quin procés urbanitzador.

La perspectiva utilitzada en tot aquest document, en relació directa amb el paper que en principi hauria d'assumir l'administració local en virtut de les seves competències, apunta més cap al segon dels horitzons. Sense obviar, però, el paper fonamental que juga la implicació ciutadana directa en la presa de decisions en matèria urbanística, fet que és cada vegada més rellevant.

L'Informe fa una proposta de definició dels Espais periurbans, en repassa el marc normatiu i de planificació que els afecta, el context demogràfic, el sistema d'assentaments i dinàmiques d'ocupació, i l'ús del territori i els espais.

A partir d'aquí, es presenten una sèrie de d'eines d'ordenació, regulació i gestió d'aquests espais, així com propostes de determinació de necessitats, requeriments i potencialitats.

Descàrrega de l'Informe (PDF)