• 

Un mantell de verd i flors és la imatge més coneguda de la muntanya: els nombrosos jardins que hi trobem. Plantes exòtiques d’arreu del planeta que ens transporten a altres continents, maneres de viure pels seus usos i creences. Aquest gegant vegetal que tenim al davant ens convida a una futura melmelada indígena o bé a rentar-hi la roba amb el mínim impacte.

L’espectacular arbre que tenim al davant té per nom Bellaombra o Ombú (Phytolacca dioica). Gràcies a aquesta espècie ens podem endinsar en la història de la muntanya del darrer segle, doncs des d’inicis del segle XX la Muntanya de Montjuïc va esdevenir un espai dissenyat per la promoció del lleure molt lligat a la botànica i la jardineria. 

En aquest sentit, aquesta espècie d’origen sud-americà, sobretot Argentina i Uruguay, va esdevenir popular a través de la seva plantació de la mà del arquitecte–paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier, persona qui va dissenyar bona part dels actuals jardins de la muntanya i en fou el primer a introduir-lo a casa nostre a l’entorn dels anys 20 i avui són una de les espècies més emblemàtiques al parcs i jardins de la ciutat.
 
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:

Si mireu amb atenció aquest arbre i el compareu amb els seus germans de la plaça de Miramar molt possiblement podreu trobar un aspecte rellevant que en fa distintiva l’espècie.
​
¿Què us sorprèn d’aquest arbre? ¿Què tenen de particular les seves flors i fruits als diferents arbres que heu vist?

Quins aspectes d’aquest arbre us podria fer pensar que es tracta d’un arbre d’una altre continent i clima?