• 
• 

Consta de quatre parts: un llarg passeig i tres grans espais. El "passadís" està format per una successió de marcs metàl·lics. A banda i banda hi ha petits murets que separen les zones de pas de les d'estada i de joc infantil. Al seu pas per la zona esportiva es converteix en una passera elevada per damunt d'una gran esplanada amb graderies, cistelles de bàsquet i porteries per jugar a futbol.
Hi ha petites elevacions del terreny cobertes de gespa i voltades per camins, on creixen arbres i arbustos. En un costat hi ha un llac i uns quants murs de l'antic taller de RENFE, amb una canalització a la part de dalt que vessa l'aigua com una cascada. En una zona molt ombrejada, els murs envolten les pistes de botxes, i en un altre racó formen una mena de templet que guarda una escultura.
La vegetació és molt mediterrània, i les espècies varien segons les zones i usos. Així, les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i els plàtans (Platanus X hispanica) es combinen formant fileres d'un extrem a l'altre del passeig i l'heura s'enfila pels murs.
Entre el Punt Verd i l'espai poliesportiu, hi ha pins pinyers (Pinus pinea) i alzines (Quercus ilex). També hi trobem sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), acàcies de fulla blava (Acacia saligna), Celtis occidentalis i pollancres del Canadà (Populus X canadensis).
Un parell de fileres de xiprers (Cupressus sempervirens) delimiten un passadís. En un costat, el passadís s'eixampla en una placeta amb uns quants tarongers amargs (Citurs aurantium).
Entre la gran esplanada poliesportiva i el carrer del Municipi hi ha un espai amb arbustos com el baladre (Nerium oleander), el pitòspor (Pittosporum tobira), la troana (Ligustrum lucidum), el llorer (Laurus nobilis) i la Lantana camara. D’arbres hi ha els pins pinyers juntament amb les tipuanes (Tipuana tipu), un pebrer bord (Schinus molle) i un exemplar de Parkinsonia aculeata molt gran, un parell de xiprers molt alts i els desmais (Salix sp.), entre d'altres espècies.
Resten els altíssims murs amb grans arcades dels antic tallers de RENFE que hi ha repartits per tot l'espai i bona part dels que van formar part de la façana. Destaca un aqüeducte d'uns 25 m de llargada situat dins un llac i que finalitza amb un salt d'aigua.
A l'interior d'una espècie de templet de murs de l'antic taller hi ha l'escultura Rites of spring (Ritus de primavera), de Bryan Hunt (1986).
Hi ha dues fonts ornamentals: La Pinya i la Cascada.  
Aquest parc com l'Espanya Industrial, el de la Pegaso i el de Joan Miró ocupen espais industrials abandonats. En el cas prové del soterrament de les vies i els antics tallers ferroviaris.
Tant les línies de ferrocarril com els tallers van representar per Sant Martí una separació entre el mercat i l'ajuntament que el parc va connectar.
El parc es va projectar el 1986 segons disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda. El tàndem Freixa-Miranda va optar per conservar part de les estructures de l'antiga fàbrica i que anteriorment pertanyien a l'estació de tren del Clot i als tallers de reparacions del ferrocarril. Aquestes estructures s'han integrats en el parc dotant-lo d'una caràcter singular. Les restes constructives, murs, finestres, arcs i la xemeneia delimiten els diferents espais. Alguns d'aquests vestigis han estat també integrats en la gran plaça envoltada de grades i on s'ubiquen les pistes esportives.

Hotel d'insectes apadrinat per Escola Rambleta del Clot.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat