• 
• 
• 

És, com altres, un lloc per passejar, jugar, llegir o xerrar, però és també un lloc per contemplar. És un espai espectacular on cada element vegetal o del mobiliari urbà compleix una doble funció pràctica i decorativa. Un exemple són els punts de llum de diferent tipologia, que, sàviament integrats en els espais, no només realcen el disseny i la vegetació, sinó que són per si mateixos motiu d'admiració, ja sigui en forma de peveters, perxes o boles metàl·liques deixades a terra. Peveters que acullen plantes i altres originals jardineres verticals contribueixen a donar caràcter al recinte.
Aquest esforç pel disseny no exclou que també hi hagi jocs infantils, pistes de petanca, pàrquing per a bicicletes, taules de ping-pong i àrees per a gossos.
El parc està encaixat en un triangle format per tres illes diferenciades, a cada una de les quals hi ha zones temàtiques amb funcions concretes. Entre les més sorprenents hi ha el Cràter-pou del món, un camí en forma d'espiral envoltat de flors, majoritàriament buguenvíl·lees, que simula un cràter. O Nius i pous dels cels: els nius són espais que conviden al repòs amb enfiladisses que fan de tapís, i els pous del cel, unes estructures metàl·liques amb malla recobertes de flors i lianes. Cal esmentar també les Voltes i falgueres gegants, un espai format per una seqüència de quatre voltes vegetals que van perdent alçada a mida que s'apropen al denominat paisatge lunar, una muntanya amb la qual es tanca la perspectiva del parc i que resulta ser la cobertura de la central de recollida pneumàtica de residus.
Altres espais per veure són la Plaça de la sardana, els Rams de flors, les Cabanes sota la pluja, l'Illa sota la cúpula, els Espais i jardins aromàtics, el Túnel de flors o els Troncs pilones.
Un model de sostenibilitat
Aquest parc ha estat dissenyat amb criteris mediambientals. Compta amb un dispositiu d'emmagatzematge i tractament d'aigües que garanteix el reg a tots els punts del parc a través d'un sistema de degoteig amb aigua freàtica. Mitjançant aquest sistema, cada planta rep la quantitat d'aigua que necessita per al seu desenvolupament.
Vegetació
La vegetació és la gran protagonista d'aquest parc. Només arribar-hi es pot veure que el seu perímetre està aïllat de l'exterior per una tanca de buguenvíl·lees. Ja a l'interior, la varietat d'espècies és destacable per la seva quantitat i la seva utilització com a element ornamental. Predomina la vegetació autòctona mediterrània, que afavoreix la correcta aclimatació de les espècies. Hi ha uns 1.000 arbres, a més de 35 palmeres, més de 5.000 arbustos i una xifra similar de cactus i plantes suculentes i gairebé 11.000 plantes enfiladisses, sense oblidar les més de 1.400 plantes herbàcies i les 48 espècies diferents que es poden olorar. La vegetació ha d'exercir de sostre natural del parc, que deixarà passar la llum.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat