El nom d'aquest parc, sota el qual discorre un tram de la Ronda del Litoral, prové de la cascada que des d'un estany s'aboca cap a l'avinguda del mateix nom. Un conjunt, el de la cascada i l'estany, que es pot contemplar des de la petita placeta, rodona i elevada, que hi ha al costat de la làmina d'aigua.
Camins verds i camins urbans
Tots dos són presents en aquest espai verd, el primer d'un seguit de parcs que es van donant la mà fins arribar gairebé a Sant Adrià del Besòs. Així, de la mateixa manera que hi ha senders entre la vegetació, de tant en tant hi ha carrers que el creuen.
Són vies que comuniquen la Vila Olímpica, que és el barri que Barcelona va estrenar el 1992, amb el mar. Una mena de camins de rajols vermellosos que contrasten amb el sauló que cobreix la major part del sòl.
Biodiversitat
A banda i banda, delimitant l'espai, llueix, esplendorosa, la verdor d'amples i llarguíssims parterres coberts de gespa on creixen, ufanosos, el pi blanc (
Pinus halepensis), el pi pinyer (
Pinus pinea) i la tipuana (
Tipuana tipu), entre d'altres espècies arbòries. Al davant dels parterres hi ha bancs per seure sota la capçada dels plàtans (
Platanus X hispanica).
En aquest parc també hi ha lledoners (
Celtis australis) i xiprers (
Cupressus sempervirens); xicrandes (
Jacaranda mimosifolia) que a l'estiu guarneixen el parc amb les seves flors d'un blau lilós; pollancres (
Populus alba i
Populus alba "Pyramidalis" ) i oliveres (
Olea europaea), així com altes i esveltes palmeres washingtònies (
Washingtonia robusta). A sota, grups de margallons (
Chamaerops humilis) i grans mates d'arbustos arrodoneixen l'enjardinament.
Aquest petit parc es pot omplir d'estornells i gavines rialleres a l'hivern, els primers picotejant aliment al terra i les segones banyant-se en l'aigua dolça de l'estany del parc.
En altres èpoques de l'any, les merles i els tallarols poden aprofitar l'aliment i refugi que els proporcionen els arbustos del parc.
Art i arquitectura
Un dels elements definitoris d'aquest parc són les seves escultures. A tocar del punt on es soterra la Ronda del Litoral, al mig de la làmina d'aigua que hi ha al començament del parc, hi sobresurt el conjunt d'escultures El poder de la paraula, d'Auke de Vries, obsequi d'Holanda a la ciutat de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics. Una mena de tiges que s'eleven decidides.
Enmig del llarg passeig que és el Parc de les Cascades, una altra escultura crida poderosament l'atenció del visitant. Es tracta de David i Goliat, d'Antoni Llena, una immensa màscara que, per la lleugeresa dels suports, sembla que estigui voleiant, i d'un blanc que, en contemplar-la, contrasta poderosament amb el blau del cel.
Història
El Parc de les Cascades és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
Més informació a
L'Atlas de la Biodiversitat