Parc de la Nova Icària

Carrer Arquitecte Sert
Sant Martí
08005
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-nova-icaria_98294133930.html


Latitude: 2.1980199
Longitude: 41.3917193



  • Parc o jardí públic


Aquest és un dels espais verds construïts el 1992 arran dels Jocs Olímpics de Barcelona. És un espai encalmant que contrasta amb l'agitació de la Ronda del Litoral, que en aquest punt emergeix del túnel que s'inicia al Parc de les Cascades. Grans ponts de fusta comuniquen la Vila Olímpica amb les platges, i suaus pendents de gespa amb iris, saücs i desmais van a parar a un gran llac amb el perfil de la mítica illa d'Icària.
El Parc de la Nova Icària té una entrada absolutament olímpica: la plaça dels Campions. Es tracta d'un espai rectangular i lleugerament elevat al qual s'accedeix per una rampa. Es va pavimentar amb plaques dedicades als campions dels Jocs Olímpics de 1992 i a figures destacades de l'esport de tots els temps, que va ser necessari retirar i guardar en un lloc segur quan van començar a "desaparèixer".

Un gran solàrium verd
Al final de la plaça dels Campions emergeix, sorollosa, la Ronda del Litoral. Entre aquesta via i les platges hi ha amplis espais de gespa que s'estenen sobre turonets poc més que insinuats i que, sobretot els diumenges, es converteixen en un immens solàrium. Aquest és un parc familiar, molt concorregut per la gent a qui els dies assolellats li agrada passejar pel litoral barceloní.
L'illa d'Icària
Dóna nom al parc i la forma de la seva costa està dibuixada en la riba del gran estany que, des de la meitat del parc, s'estén fins més enllà del carrer Jaume Vicens Vives. Vora l'aigua, els suaus pendents dels turonets de gespa, grans protagonistes vegetals d'aquesta zona verda, finalitzen el seu recorregut.

Vegetació
Als camins que voregen la plaça dels Campions hi ha moreres (Morus alba), pins blancs i pins pinyers (Pinus halapensis i Pinus pinea) i margallons (Chamaerops humilis). La vegetació arbòria també està composta per bellaombres (Phytolacca dioica) i alguns exemplars d'olivera (Olea europaea) i d'eucaliptus (Eucalyptus sp.). A prop del llac hi destaquen uns quants desmais (Salix babylonica) i un gran pollancre (Populus sp.). Les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) també s'eleven, elegants, en aquest parc.

Art i arquitectura
Cinc ponts de fusta per a vianants i un per a vehicles travessen la ronda i comuniquen la ciutat amb el parc i el mar. Són estructures vistoses i al mateix temps lleugeres, sobretot les de fusta, que s'integren perfectament al paisatge i li confereixen personalitat.
Història
El Parc de la Nova Icària és, juntament amb el del Port Olímpic, el de les Cascades, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. 
Més informació a  L'Atlas de la Biodiversitat

Parc de la Nova Icària

Carrer Arquitecte Sert
Sant Martí / La Vila Olímpica del Poblenou
08005 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-nova-icaria_98294133930.html
Aquest és un dels espais verds construïts el 1992 arran dels Jocs Olímpics de Barcelona. És un espai encalmant que contrasta amb l'agitació de la Ronda del Litoral, que en aquest punt emergeix del túnel que s'inicia al Parc de les Cascades. Grans ponts de fusta comuniquen la Vila Olímpica amb les platges, i suaus pendents de gespa amb iris, saücs i desmais van a parar a un gran llac amb el perfil de la mítica illa d'Icària.
El Parc de la Nova Icària té una entrada absolutament olímpica: la plaça dels Campions. Es tracta d'un espai rectangular i lleugerament elevat al qual s'accedeix per una rampa. Es va pavimentar amb plaques dedicades als campions dels Jocs Olímpics de 1992 i a figures destacades de l'esport de tots els temps, que va ser necessari retirar i guardar en un lloc segur quan van començar a "desaparèixer".

Un gran solàrium verd
Al final de la plaça dels Campions emergeix, sorollosa, la Ronda del Litoral. Entre aquesta via i les platges hi ha amplis espais de gespa que s'estenen sobre turonets poc més que insinuats i que, sobretot els diumenges, es converteixen en un immens solàrium. Aquest és un parc familiar, molt concorregut per la gent a qui els dies assolellats li agrada passejar pel litoral barceloní.
L'illa d'Icària
Dóna nom al parc i la forma de la seva costa està dibuixada en la riba del gran estany que, des de la meitat del parc, s'estén fins més enllà del carrer Jaume Vicens Vives. Vora l'aigua, els suaus pendents dels turonets de gespa, grans protagonistes vegetals d'aquesta zona verda, finalitzen el seu recorregut.

Vegetació
Als camins que voregen la plaça dels Campions hi ha moreres (Morus alba), pins blancs i pins pinyers (Pinus halapensis i Pinus pinea) i margallons (Chamaerops humilis). La vegetació arbòria també està composta per bellaombres (Phytolacca dioica) i alguns exemplars d'olivera (Olea europaea) i d'eucaliptus (Eucalyptus sp.). A prop del llac hi destaquen uns quants desmais (Salix babylonica) i un gran pollancre (Populus sp.). Les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera) també s'eleven, elegants, en aquest parc.

Art i arquitectura
Cinc ponts de fusta per a vianants i un per a vehicles travessen la ronda i comuniquen la ciutat amb el parc i el mar. Són estructures vistoses i al mateix temps lleugeres, sobretot les de fusta, que s'integren perfectament al paisatge i li confereixen personalitat.
Història
El Parc de la Nova Icària és, juntament amb el del Port Olímpic, el de les Cascades, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir als antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Barcelona va recuperar aquests terrenys i en va dedicar una part a la creació de nous espais verds públics: els anomenats Parcs del Litoral. Aquesta actuació va formar part de la important renovació urbanística que es va realitzar a la façana litoral de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. 
Més informació a  L'Atlas de la Biodiversitat